L’article acara les històries sentimentals de dues de les parelles secundàries del Tirant lo Blanch: la de Diafebus i Estefania, per una part, i la d’Hipòlit i l’Emperadriu, per l’altra. La comparació permet deduir concomitàncies notables entre totes dues, que,al seu torn, considerades en conjunt, contrasten a primera vista amb la història amorosa central de Tirant i Carmesina. Sense perjudici d’això, totes tres coincideixen en el fet de perfilar relacions sentimentals entre cavallers bretons del llinatge de Roca Salada i dames de la família imperial grega. Aquesta coincidència es revela funcionalment fonamental si tenim en compte que un dels objectius ideològics a què aspira JoanotMartorell en el Tirant és la consecució de la vella utopia medieval de consolidar una unió duradora entre la cristiandat d’Orient i d’Occident sota una sola ègida, enfront d’adversaris no cristians. A aquest objectiu sembla respondre el denominador comú de què participen tant les històries sentimentals que ací s’acaren com la dels protagonistes de la novel·la, a la qual aquelles reforcen (Diafebus-Estefania) o serveixen d’alternativa(Hipòlit-Emperadriu).