Truthmaking without truthmakers (TWT, for short) is the thesis that although every true proposition is made true by reality, there need not be particular entities (like facts, states of affairs, or tropes) that make these propositions true. The first substantial part of this paper (section 2) is devoted to developing a particular version of TWT and at the same time defending TWT in general from arguments against it that have been advanced by orthodox truthmaker theorists. In the second part of the paper (section 3) I argue that talk about truthmakers within the theory can be understood as metaphoric and as conveying valuable information about something other than the supposed truthmakers: about truthmaking. The aim of this paper is therefore twofold: on the one hand, I intend to present a view on truthmaking, a version of TWT, that I find most plausible in the light of the arguments for and against truthmaker theory. On the other hand, I argue that friends of TWT have good reason to adopt a figuralist approach to truthmaker theory, rather than rejecting it outright.La tesi que pot haver-hi verifacció sense verifactors (VSV, per abreujar) és familiar. És la tesi, presentada per diversos crítics de la teoria dels verifactors, que malgrat que tota proposició vertadera és feta veritat per la realitat, no cal que hi hagi entitats particulars (com ara fets, estats de coses o trops) que la facin veritat. La primera part substancial d'aquest treball (secció 2) està dedicada a desenvolupar una versió particular de VSV i al mateix temps defensar la VSV en general dels arguments en contra que han estat presentats pels partidaris de la teoria dels verifactors. Però la meva defensa de VSV serà concessiva i conciliadora: concediré una bona part de les premisses que motiven la introducció dels verifactors, tot mostrant com aquestes motivacions són compatibles amb la versió particular de la VSV que descric. Així, al final de la secció 2, hauré esbossat una imatge de com podem tenir verifacció sense verifactors. Tanmateix, crec que podem anar encara més enllà i sostenir la teoria dels verifactors sense verifactors. Així doncs, en la segona part de l'article (secció 3) argumento que la parla sobre verifactors dins d'aquesta teoria pot ser entesa com a metàfora i com a aportadora d'informació valuosa sobre quelcom diferent dels suposats verifactors: sobre la verifacció. Això és el que anomeno una 'posició figuralista' sobre la teoria dels verifactors, una posició que pot ser adoptada amb profit pels partidaris de la VSV. Per tant, l'objectiu d'aquest treball és doble: d'una banda, presentar el punt de vista sobre la verifacció, una versió de la VSV, que em sembla més plausible a la llum dels arguments a favor i en contra de la teoria dels verifactors. D'altra banda, argumentar que els partidaris de la VSV tenen bones raons per a adoptar una posició figuralista sobre la teoria dels verifactors, en comptes de rebutjar-la de pla.