El benestar en persones majors és un constructe que ha protagonitzat moltes investigacions al llarg de les últimes dècades. Com ja és sabut, el benestar es troba a la base d¿una sèrie d¿indicadors. L¿objectiu d¿aquest estudi és valorar la possible mediació exercida per indicadors del nivell d¿activitat i independència funcional de les persones majors, en la relació d¿un nombre d¿indicadors sociodemogràfics i la satisfacció vital i la salut percebuda. Es fa ús d¿una mostra de 1.003 persones majors de Luanda (Angola), pertanyents a residències, diverses ONG i centres d¿atenció. S¿ha estimat un model d¿equacions estructurals que disposava d¿una sèrie de variables sociodemogràfiques que predeien la satisfacció vital i la salut dels majors, amb dos indicadors d¿activitat i dependència com a variables intervinents o mediadores. Els resultats concorden amb la bibliografia i es troba una forta implicació dels indicadors sociodemogràfics i de les variables relacionades amb l¿activitat/dependència, en la satisfacció vital i la percepció de salut de les persones majors.