El desenvolupament és un concepte o categoria complexa que avui sol adjectivar-se amb els conceptes «humà» o «sostenible» per destacar que existeixen mínims de condicions i qualitat de vida, així com de cura i protecció del medi ambient i de renovabilitat i ús d¿energies i recursos, que són imprescindibles per a qualsevol acció que vulga inserir-se en processos de desenvolupament amb continuïtat. El capital social, en la seua perspectiva socioeconòmica, es considera avui dia com un dels constructes conceptuals rellevants per a explicar les dinàmiques de desenvolupament d¿una comunitat en un territori. La cooperació al desenvolupament requereix uns nivells adequats de capital social tant a nivell «micro», és a dir, d¿acció col·lectiva implicada en la iniciativa ¿nivell elevat de relacions intracomunitàries¿, com de cooperació entre institucions públiques (amb credibilitat i eficiència) i una ciutadania articulada i organitzada a nivell «macro». Sembla clar que la variable capital social, definida pels comportaments de confiança, reciprocitat i conducta prosocial i la seua relació amb el desenvolupament del sentit de pertinença, d¿identitat social i el compromís cívic, es deu tenir en compte a l¿hora de considerar els programes de cooperació al desenvolupament d¿un país o una regió, és a dir, que ha de considerar-se juntament amb els altres tipus de capital (físic, natural i humà). En definitiva, el capital social pot jugar un paper en la generació d¿una nova política des del local si serveix per enriquir les expectatives dels grups exclosos i per enfortir la seua confiança en el canvi social. És necessari enriquir les seues expectatives i generar la motivació suficient per afrontar riscos. L¿enriquiment de les expectatives es genera a través de les relacions amb altres grups i sectors, especialment l¿Estat i les organitzacions intermèdies amb vocació de treball pel canvi social. L¿enfocament del capital social pot servir per impulsar aquesta dinàmica, que és fonamentalment política. El punt de vista que es proposa és que és totalment necessari examinar els vincles i possibles espais de trobada entre els nivells socials «micro», mitjà i «macro», si la intenció és promoure el desenvolupament.