NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

What does Ramon Llull mean when he says «[el resclús] se maravellá com podia esser que Deus no exoya la natura humana de Jesucrist, qui pregava per son poble la natura divina», (Fèlix o Llibre de meravelles, Ch. 105, «De la oració»)?

Repositori DSpace/Manakin

IMPORTANT: Aquest repositori està en una versió antiga des del 3/12/2023. La nova instal.lació está en https://roderic.uv.es/

What does Ramon Llull mean when he says «[el resclús] se maravellá com podia esser que Deus no exoya la natura humana de Jesucrist, qui pregava per son poble la natura divina», (Fèlix o Llibre de meravelles, Ch. 105, «De la oració»)?

Mostra el registre parcial de l'element

dc.contributor.author Hughes, Robert Desmond ca
dc.date.accessioned 2015-01-09T09:00:14Z
dc.date.available 2015-01-09T09:00:14Z
dc.date.issued 2014 es
dc.identifier.citation Hughes, Robert Desmond. What does Ramon Llull mean when he says «[el resclús] se maravellá com podia esser que Deus no exoya la natura humana de Jesucrist, qui pregava per son poble la natura divina», (Fèlix o Llibre de meravelles, Ch. 105, «De la oració»)?. SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna; Vol. 4: MONOGRÀFIC: Noves aportacions a l'estudi de Ramon Llull; 157-199. ca
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10550/41197
dc.description.abstract The proto-novel Fèlix, o Llibre de meravelles contains many unsettling «meravelles» or «wonders». One such consists in an observation made by a «recluse»—rather than by a professional theologian—concerning the prayers of Christ and of Mary and the angels, etc., to the effect that their prayers have been unable to call forth any response from God. The efficacy of such prayers is thus brought into question, as is the readiness of God’s mercy and grace. By contextualising such matters within medieval currents of Neoplatonism, particularly the doctrine of causality, I argue that Llull presents a causally conceived theorisation of the hypostatic union. I identify Biblical and medieval precedents for and contrasts with Llull’s position on prayer and relate this latter to the sometimes fluid notions of orthodoxy as regards Christological matters among medieval writers, pausing to focus in particular on Llull’s use of the soul-body analogy for the union of natures in Christ. I examine the apparent contradiction present in Llull’s construal of the efficacy of Christ’s prayer—in this context, implicitly conceived as a prayer of petition—and attempt to resolve this contradiction in a way which indicates clearly Ramon Llull’s relation to orthodoxy at least during the period 1274-89. es
dc.rights Tots els documents inclosos a OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors. La revista té dret a la difusió i distribució dels textos amb finalitats acadèmiques. Qualsevol acte de reproducció, comercialització, comunicació pública o transformació total o parcial necessita el consentiment exprés i escrit dels autors o de la direcció de la revista. es
dc.title What does Ramon Llull mean when he says «[el resclús] se maravellá com podia esser que Deus no exoya la natura humana de Jesucrist, qui pregava per son poble la natura divina», (Fèlix o Llibre de meravelles, Ch. 105, «De la oració»)? es
dc.type journal article es_ES
dc.type.hasVersion VoR es_ES
dc.identifier.url https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/4492 es

Visualització       (526.2Kb)

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)

Mostra el registre parcial de l'element

Cerca a RODERIC

Cerca avançada

Visualitza

Estadístiques