NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

La violència de gènere en el discurs televisiu. Procés de producció i representació mediàtica

Repositori DSpace/Manakin

IMPORTANT: Aquest repositori està en una versió antiga des del 3/12/2023. La nova instal.lació está en https://roderic.uv.es/

La violència de gènere en el discurs televisiu. Procés de producció i representació mediàtica

dc.contributor.advisor	Xambó Olmos, Rafael
dc.contributor.author	Gómez Nicolau, Emma
dc.contributor.other	Departament de Sociologia i Antropologia Social	es_ES
dc.date.accessioned	2015-02-09T11:02:51Z
dc.date.available	2015-03-12T04:45:06Z
dc.date.issued	2015	es_ES
dc.date.submitted	13-02-2015	es_ES
dc.identifier.uri	http://hdl.handle.net/10550/41739
dc.description.abstract	The main purpose of this dissertation is analysing how and why gender-based violence is depicted in the news programmes of Spanish public and private television channels. The way media portray gender violence has provided an extensive field of research during the last decades. The central role of the media in the establishing of interpretative horizons for many social phenomena has awaken interest among researchers and therefore they have become a privileged field for studying the logic of production, accumulation and circulation of the discourse as they are bounded to the social values and perceptions of a specific symbolic order. The changes that the media depiction of gender-based violence have undergone during the last fifteen years lead us to problematize the process by which gender violence has become a core issue in both media and political agenda. Contextual and historical particularities of the process must be taken into account in order to analyse the current delimitation of gender violence within the media and its political implications on how gender relationships, masculinities and femininities, are seen. The Foucauldian approach to the relation between knowledge and power has been useful to analyse the political effects resulting of the development of social control technologies. Also the poststructuralist debates have been relevant in order to discuss the delimitation of gender violence emerging from both the political and the media discourse. The methodological strategy concentrates not only on the media depiction of gender violence but also on the production process. Bourdieu’s approach to the journalistic field connects with that of feminist media studies on the newsrooms organization and on those professional ideologies contributing to the reproduction of the androcentric point of view. Our methodological approach has gone deeper into the different ways of understanding and explaining gender-based violence and how they are renegotiated through professional ideologies, newsroom routines and newsworthiness criteria. The schemes of perception, thought and action of journalists have been a major priority and they have been fundamental in order to detect the key elements intertwined with the encoding process: making, framing and selecting news stories. The entrance of gender violence in media discourse is revisited through the narratives of different professionals. There are some factors that have an impact on the transformation of media discourses. The study underlines the strong connection between the political and the media definition of gender violence and also highlights the heteronomy of the field. Part of the analysis paid attention to the way news are selected and elaborated while another discussed how newsworthiness criteria help balance the rare and the ordinary. We have broached the different discursive positions around gender violence held by journalists following their own delimitation of the problem and its effects on the news coverage. Thus, four discursive positions are identified. In each of them, both the ability to make decisions in the newsroom and the accumulated experience while producing gender violence news, have a notable impact on the resulting discourse. By further listening to the reflections of journalists we have managed to clarify many questions concerning their understanding of the victims and the aggressors as well as the dynamics of gender violence. Finally, through the analysis of news coverage, it is possible to highlight the structural elements containing and limiting the discourse. The main conclusions of this study are that the media discourse constructs gender violence as an issue connected to criminality and not to social inequalities; that it reproduces a male-female scheme based on the dichotomy subject-object and therefore denies the agency of women; and that the rigorous script allowing media to identify gender violence objectifies it and hinders its recognition by excluding subjects.	en_US
dc.description.abstract	El principal objectiu de la tesi doctoral és analitzar com i per què es representa la violència de gènere en els informatius a l’Estat espanyol. L’atenció a la representació mediàtica de la violència de gènere ha estat un vast camp d’estudi en les darreres dècades. Donada la seua importància per situar els horitzons interpretatius dels fenòmens socials, els mitjans de comunicació esdevenen un camp privilegiat per estudiar la lògica de la producció, acumulació i circulació discursiva ja que es fonamenten en valors i percepcions d’un determinat ordre simbòlic. Les transformacions que ha viscut la representació mediàtica de la violència de gènere al llarg dels darrers 15 anys ens permeten problematitzar el procés a través del qual la violència ha esdevingut un element central de l’agenda mediàtica i política. Les particularitats històriques i contextuals del procés es tenen en compte a l’hora d’analitzar la delimitació actual de la violència de gènere i les seues implicacions polítiques sobre les relacions de gènere, les masculinitats i les feminitats. La perspectiva foucauldiana sobre la relació entre el saber i el poder ha sigut de gran utilitat en l’anàlisi dels efectes polítics que en resulten, com ara el desenvolupament de tecnologies disciplinàries. Així també, els debats postestructuralistes han estat rellevants per discutir la delimitació de la violència de gènere provinent tant del camp polític com mediàtic. L’estratègia metodològica s’adreça a l’anàlisi tant de la representació mediàtica de la violència de gènere com al del seu procés de producció. L’aproximació de Bourdieu al camp periodístic es connecta amb els estudis feministes de la comunicació sobre l’organització de les redaccions que contribueixen a la reproducció d’un punt de vista androcèntric. La metodologia desenvolupada combina l’anàlisi sociològica del discurs de 17 entrevistes en profunditat realitzades a periodistes que elaboren, emmarquen i seleccionen les notícies sobre violència de gènere en les principals televisions generalistes de l’Estat espanyol amb l’anàlisi de contingut de 193 peces periodístiques. L’anàlisi profunditza en les diverses maneres que s’interpreta la violència de gènere i com es renegocien aquestes interpretacions a través de les ideologies professionals, les rutines productives i els criteris de noticiabilitat. S’estudien els esquemes de percepció, interpretació i acció dels periodistes per detectar els elements clau que intervenen en el procés de codificació: elaboració, emmarcament i selecció de notícies. Es revisa el procés d’introducció de la violència de gènere en el discurs mediàtic a través de les narracions de professionals que se situen en diversos àmbits de poder en les redaccions. S’estableixen el principals factors que impacten en la transformació del discurs. L’estudi subratlla la connexió entre la definició mediàtica i política de la violència de gènere, tot destacant l’heteronomia del camp periodístic. D’una banda, l’anàlisi abasta la manera en què les notícies se seleccionen i elaboren. D’altra, es discuteix com els criteris de noticiabilitat que imperen en la cultura professional equilibren allò extraordinari amb allò ordinari. S’identifiquen quatre fraccions discursives entre els professionals tot segons la delimitació del problema social i els efectes que té en quant a la cobertura mediàtica. La capacitat de prendre decisions en la redacció i l’especialització en el tema tenen un notable impacte en els discursos resultants. L’anàlisi de les reflexions dels i les professionals aconsegueix esclarir com s’interpreten les categories de víctima i agressor així com la dinàmica de la violència de gènere. Per últim, a través de l’anàlisi de la cobertura informativa es destaquen els elements estructurals que conté i limita el discurs mediàtic. Les principals conclusions de l’estudi destaquen com els mitjans construeixen la violència de gènere com a tema connectat amb la criminalitat i no a les desigualtats socials, com es reprodueix un esquema d’interpretació d’allò femení i masculí sobre la dicotomia subjecte-objecte tot negant l’agència de les dones, i com el guió estricte amb què els mitjans identifiquen la violència de gènere dificulta el seu reconeixement.	es_ES
dc.format.extent	407 p.	es_ES
dc.language.iso	ca	es_ES
dc.subject	violència de gènere	es_ES
dc.subject	sociologia dels mitjans de comunicació	es_ES
dc.subject	teoria feminista	es_ES
dc.subject	televisió	es_ES
dc.subject	procés de producció	es_ES
dc.subject	anàlisi del discurs	es_ES
dc.subject	sociologia qualitativa	es_ES
dc.subject	estudi de notícies	es_ES
dc.title	La violència de gènere en el discurs televisiu. Procés de producció i representació mediàtica	es_ES
dc.type	doctoral thesis	es_ES
dc.subject.unesco	UNESCO::SOCIOLOGÍA	es_ES
dc.embargo.terms	1 month	es_ES