Les meues reflexions van per una altra via: vull parlar de la llibertat des d’una perspectiva epistemològica i, consegüentment, dins de la dimensió teorètica de la raó humana. Però no es tracta de construir una epistemologia de la llibertat, com coneixem la llibertat o quelcom de semblant, la qual cosa no sabria ni com encetar, ni tan sols si té cap sentit plantejar-la, sinó de la funció de la llibertat en el coneixement humà, o en l’activitat cognitiva (teorètica, doncs) de la raó humana. Tampoc no em referesc al problema de la llibertat de l’investigador enfront dels condicionaments econòmics, polítics, ideològics, etc., cosa que s’inscriuria millor dins del que anomenem «ètica i/o sociologia de la ciència», sinó que tractaré d’aclarir directament la funció de la llibertat en l’estructura del conéixer mateix, entès aquest com la formulació d’enunciats vertaders. Ningú no dubta que la llibertat és la clau de la raó pràctica, de la moralitat, del deure... però tenen alguna cosa a veure la llibertat i el coneixement, la llibertat i la veritat? ció de la llibertat en l’estructura del conéixer mateix, entès aquest com la formulació d’enunciats vertaders. Ningú no dubta que la llibertat és la clau de la raó pràctica, de la moralitat, del deure... però tenen alguna cosa a veure la llibertat i el coneixement, la llibertat i la veritat?