Estudi diacrònic del llinatge Mercader al llarg dels segles XVI i XVII, a través dels onze successius dirigents. Estudi transversal del llinatge des de la perspectiva econòmica dels contractes d’arrendament i de la cultura material. Els fonaments socials, econòmics i polítics de la projecció del llinatge es situen a mitjans del segle XIV, al voltant de l’entramat familiar, domini de la legislació foral del Regne de València i els serveis a la Corona des de la Batllia General de València. L’ingrés en l’Estament Militar es situa en el 1511, amb la concessió del privilegi de noblesa per Ferran II, ja en 1604, Felip III els distingirà amb el títol comtal. El senyoriu de Bunyol, fou adquirit pel llinatge mitjançant compra a la Corona en el 1425, quedant vinclat a la família des del 1467. Font principal d’ingressos, a partir del cultiu del forment, l’ordi, panís i dacsa, per part d’una població morisca, l’expulsió de la qual, seguint decret de la Monarquia del 1609, va deixar completament despoblat el senyoriu, paralitzada l’activitat i al llinatge en total fallida econòmica. Encaminades a potenciar la reactivació es dirigiren, entre altres actuacions, la carta pobla del 1611 i les millores introduïdes en el 1634, a fi d’afavorir l’arribada de nous pobladors, així com les dues concòrdies signades amb els creditors de la Casa. Malgrat la reactivació econòmica de la segona part del XVII, el senyoriu sembla no tenir-ne capacitat de resposta. L’estratègia matrimonial dels Mercader va encaminar-se cap a la hipergàmia endogàmica com a vehicle d’ascens social, sense recórrer a reiteració d’enllaços amb les mateixes famílies, permetent estendre les xarxes de solidaritat. Les puntuals recurrències existents semblen obeir a estratègies conjunturals. Els candidats i candidates a integrar-se en el llinatge seran escollits entre l’aristocràcia regnícola, constatant-se només dos enllaços amb llinatges forasters. Les puntuals unions consanguínies seran emprades com a eina de cohesió del llinatge, com a forma de reintegració del patrimoni, o com a estratègia de supervivència de la branca familiar. Mitjançant particulars esdeveniments familiars és possible percebre retalls de l’atmosfera que impregnava l’època. Particularment els esdevinguts en l’últim quart del segle XVI i començament del XVII. En aquest moment, l’elecció novament d’un Mercader a la Batllia del Regne palesa la rivalitat existent per a aconseguir el benefici inherent a la institució, així com la xarxa clientelar teixida al voltant de la pràctica habitual del patrocini familiar. Els tràmits per l’obtenció d’un hàbit de cavalleria, el moment on vessar les sospites de màcula jueva a fi de desacreditar a la família. La necessitat de la Monarquia de reconduir determinats comportaments violents de l’hereu del llinatge, ens acosta a dues formes d’abordar el problema d’indocilitat nobiliària per part dels virreis. La celebració de les noces reials a València en el 1599, va ser, a efectes cortesans, molt propicia per als Mercader, especialment per a don Gaspar Mercader i Carròs, qui molt hàbilment va saber enlluernar al rei i la seua cort, mitjançant la seua gallardia i enginy. D’igual manera que va fer servir la seua obra El prado de València, per afalagar al marquès de Dénia. La seua particular personalitat es fa també evident en les dues controvèrsies de caràcter religiós, però amb implicació política, que dividiren la societat valenciana de la primera meitat del segle XVII: la disputa teològica del misteri marià de la Immaculada Concepció, i la causa simonista defensant la santedat del pare Simó. A través de l’anàlisi dels sis inventaris post mortem dels caps del llinatge Mercader ens introduïm en la quotidianitat més intima del llinatge, servint-nos d’observatori amb el qual corroborar, també des d’aquesta perspectiva la trajectòria del llinatge, traslladant-nos de l’esplendor a la crisi, de la migradesa a la recuperació. El rober dels Mercader evoluciona paral·lelament a les tendències de la moda i a la seua trajectòria econòmica. La presència o absència de plata domèstica i joies ens acosta al gra de riquesa i sofisticació, mentre que la temàtica de l’obra pictòrica inventariada, als gustos més personals sobre temàtica religiosa o profana. Roba, mobles, catifes, quadres, estris de tota mena, van omplint un mateix espai que evoluciona al compàs dels seus habitants. La mateixa casa pairal es transformarà segons les necessitats i vivències dels ocupants. Igualment, els inventaris són una important font per a l’estudi del llibre, de la lectura. La biblioteca del IV comte de Bunyol, inventariada en el 1686 és tot un exemple d’erudició. Igualment, cal destacar el recull de documents inventariats en 1603, el qual transcendeix el marc espacial, temporal i familiar dels Mercader, per traslladar-nos a temps pretèrits, d’una relació més directa dels Mercader amb la Monarquia.