L’ecologia dels invertebrats d’aigües continentals pot abordar-se mitjançant distints enfocaments. En aquesta tesi, que presenta dos parts diferenciades, incidim inicialment en el paper que juga la interrelació de comunitats planctòniques i bentòniques amb el medi, que en comunitats somes (com moltes de les estudiades) es troben habitualment mesclades a la columna d’aigua. En un primer treball es va estudiar com varien estacionalment les comunitats d’invertebrats aquàtics de dos llacunes de muntanya properes (4,5 km) amb climatologia similar però distint hidroperiode (Llacuna de Bezas, semi-permanent i Llacuna de Rubiales, una bassa temporal, ambdues a Terol). A Bezas s’observà un canvi en la composició del zooplàncton, dominada en un primer moment per rotífers, i on després de la reducció del volum dominaven copèpodes i cladòcers bentònics. A la llacuna de Rubiales la successió ecològica és evident al llarg dels distints mostreigs, on s’hi veu un increment d’espècies bentòniques quan s’hi produeix un canvi a la terbolesa i un augment de la cobertura de macròfits. Un segon treball es focalitza en l’anàlisi de la metacomunitat d’invertebrats aquàtics a la comarca del Baix Maestrat, àrea que presenta un marcat gradient ambiental i una elevada heterogeneïtat de masses d’aigua. Les metacomunitats estudiades mostren una dominància dels efectes de nínxol (adaptacions a l’ambient) en tots els grups. Per contra, s’hi trobà una absència d’efectes espacials (constriccions dispersives) als grups dels copèpodes, rotífers i hemípters; que tanmateix sí afecten, encara que amb menor intensitat, a la resta de grups. A la segona part de la tesi, a la qual ens centrem als Ostracoda, abordàrem primerament la presència d’aquest grup en rius d’alta qualitat ecològica. Es van mostrejar 90 punts distribuïts arreu de la Península Ibèrica, i a aquesta major escala geogràfica detectàrem una significativa influència espacial sobre l’organització de la metacomunitat constituïda per les 41 espècies trobades; nogensmenys els efectes ambientals no eren negligibles, en particular els efectes de la química de l’aigua i la temperatura. Continuant estudiant els Ostracoda, però en masses d’aigua amb un fort component antròpic, vàrem analitzar la distribució d’espècies d’aquest grup a un conjunt d’embassaments gestionats per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. L’estructura de les comunitats conformades per les 22 espècies trobades es diferencien significativament de les dels rius de la mateixa xarxa hidrogràfica. En particular, destaca la presència d’espècies exòtiques als embassaments (Fabaeformiscandona subacuta, Candonocypris novaezelandiae), els quals rarament apareixen als ambients lòtics de la xarxa. Per últim, decidírem investigar en detall la distribució d’una de les espècies exòtiques trobades en mostreigs previs: F. subacuta. Amb la presa de mostres de la probable localitat d’origen (Japó) i la consulta de bibliografia i de mostres d’altres col·leccions d’arreu del món, es va poder aclarir la sinonímia amb Fabaeformiscandona japonica i assignar cites dubtoses, algunes de les quals corresponien erròniament a F. holzkampfi. A més, en base a les nostres dades poguérem concloure que aquesta és una espècie que, tot i no trobar-se en altes densitats, prefereix ambients antropitzats i tolera les pertorbacions ecològiques.The ecology of freshwater invertebrates can be dealt with under different scopes. The works presented in this thesis are structured in two different parts. We firstly focus on the interrelationship between the environment and planktonic and benthonic communities which, in shallow water systems (like many of the ones studied here), are usually mixed. In the first work, we studied the seasonal variation of invertebrate aquatic communities of two close mountain ponds (4.5 km apart) with similar climatic conditions but different hydroperiod (Laguna de Bezas, semi-permanent, and Laguna de Rubiales, a temporary pond, both in the Teruel province). In Bezas, a marked shift in the zooplankton structure was observed, firstly dominated by rotifers and then, after a volume reduction, by copepods and benthic cladocerans. In Rubiales, ecological succession is notorious through the sampling campaigns, where a noticeable increment of benthic species is observed when the pond experiments a turbidity shift and an increase of macrophyte coverage. A second chapter focus on the metacommunity analysis of aquatic invertebrates in the Baix Maestrat region, an area that shows a marked environmental gradient and a wide heterogeneity of waterbodies. Studied metacommunities show a dominance of niche effects (environmental adaptations) in all the groups. On the other hand, an absence of spatial effects (due to dispersive constrictions) was found in copepods, rotifers and hemipterans; a factor which nevertheless affected, although with less intensity, to the other groups. In the second part of this thesis, we focused on Ostracoda, and firstly dealt with those species present in streams of high ecological quality. Ninety sites were seasonally sampled in the Iberian Peninsula, and at this larger geographical scale we detected a significant spatial influence on the organization of the metacommunity, constituted by 41 species. However, the environmental effects were not negligible, in particular those related to water chemistry and temperature. In another work on Ostracoda, but now in human-managed water systems, we analized species distribution in reservoirs from the Xúquer River Basin Hydrological Administration. Communities’ structures (22 species found) differ significantly from those of rivers from the same basin. We must note the presence of exotic species in the reservoirs (Fabaeformiscandona subacuta, Candonocypris novaezelandiae), which are seldom found in lotic systems. Finally, we decided to study in detail the distribution of one of the exotic species found in previous samplings: F. subacuta. By sampling the probable area of origin (Japan), and carrying out an exhaustive bibliographical review, together with the analysis of further samples from collections from around the world, we could clarify the synonymy with Fabaeformiscandona japonica and assign a number of doubtful identifications, some of which corresponded to F. holzkampfi. In addition, and from the data obtained, we could conclude that this is a species that, although not usually found at high densities, prefers human-impacted environments, and shows tolerance to ecological disturbances of the ecosystem.