It is known that Primary Health Care has become not only the main entrance of the health system but also the place where more often mental health problemes are assessed and treated. More studies about the efficacy of the different models of collaboration between Primary Health Care and Psichiatric Services are needed, specially in Europe. Furthermore, it is needed to know how is assessed and treated depression and anxiety depending on the relationship between Primary Care and Psychiatric Services. This study aims to analyze the ongoing relationship between those services in La Ribera (Spain), where all over it is used a link model. It has been analyzed de referrals from Primary Health Care to Psychiatric Services and also how Genenal Practitioners assess depression and anxiety. It has been also proposed several scales in order to assess better those patologies and as a method of screening.És patent que els serveis d’AP s’han convertit no solament en el punt d’entrada del sistema sanitari, sinó també en el principal medi des d’on les necessitats i demandes en problemes mentals són rebudes i en molts casos ateses. Més investigacions sobre l’eficàcia dels diversos elements dels models de col•laboració entre AP i SM centrats en els pacients psiquiàtrics i intervencions són necessàries, existint una mancança general d’aquestos estudis i de la seua aplicació local en Europa. A més a més, cal investigar la relació de psiquiatria amb atenció primària en depressió però també en altres malalties mentals molt prevalents en AP com els trastorns ansiosos, poc estudiats en la literatura. En l’àrea sanitària de La Ribera es duu a terme una col•laboració entre MAP i SM d’anys d’evolució, però fins recentment no s’han intentat igualar els mètodes i docència en els diversos sectors inclosos. L’avaluació de la col•laboració és necessària (Younès et al., 2008). En aquesta tesi es descriu la posada en marxa de mètodes d’avaluació una vegada es porte a terme l’homogenització de tota l’àrea del model d’enllaç emprat. Aquesta avaluació pot ser considerada per l’impacte en els patrons de derivacions d’AP a SM, per la capacitat del MAP i l’habilitat per tal de detectar i tractar malalties mentals que no són derivades a SM i per la qualitat dels resultats d’aquestes intervencions. Tanmateix, fins ara no s’han establert mecanismes de mesura tàcits i perdurables que aconseguisquen donar llum sobre els suposats beneficis de l’aplicació del model d’enllaç en l’Àrea de La Ribera. Donada la importància descrita de la relació entre AP i SM i la necessitat d’una adient comunicació entre aquestes dos vessants, es considera que primer cal estudiar la derivació de MAP a SM i com incideix el model emprat en l’adequada derivació. En aquest sentit s’estudiaran les derivacions fetes a l’àrea, es farà una intervenció reglada homogènia sobre l’adequació de les derivacions i finalment es tornarà a valorar la qualitat de les derivacions. Seguidament i en relació a estudiar les abans descrites com malalties psiquiàtriques més freqüents en AP, s’analitzaran diversos ítems referents a l’atenció a síndromes depressius i ansiosos i com incideix al respecte el model d’enllaç i les intervencions proposades. A més a més, l’habilitat dels MAP alhora de valorar pacients psiquiàtrics pot variar molt (Bakker et al., 2009) i és per això l’èmfasi amb que s’ha proposat la forma metòdica d’abordament dels processos depressius i ansiosos. La tesi respondrà a la necessitat d’estudis que puguen ser traslladats al “mon real” ja demandats en previs estudis (Younès et al., 2008). És per això que no busca respondre a la pregunta de si és efectiu el mode de relació entre MAP i SM (ja estudiat abans com s’exposa en esta introducció), sinó mostrar l’aplicació i resultats en eixe “món real” i analitzar tant la forma més freqüent de relació entre AP i SM (derivació) com les patologies més freqüents que necessiten coordinació (ansietat i depressió).