El procés de globalització produeix transformacions econòmiques, polítiques, socials i culturals a escala global, que plantegen un canvi en la concepció del creixement i desenvolupament. Aquestes transformacions, com veurem, es traslladen als àmbits locals. Aleshores, l'espai local es converteix en aquell que permet reconéixer-se en l'altre, en el qual es creen llaços, vincles i associacions per a resoldre problemes comuns i obtenir assoliments. Així, considerem que la proposta de desenvolupament local es presenta com una alternativa per a encarar les desigualtats territorials i tractar de solucionar els problemes d'exclusió vinculats amb l'aprofundiment del procés de globalització, sent la participació dels actors i l'establiment de xarxes de col·laboració elements cabdals per a identificar la problemàtica dels territoris i prendre decisions que impulsen estratègies i projectes locals. Un espai, el local, que entenem com a font de relacions on es recreen les praxis socials locals de molts actors, que formen part d'una cultura identitària que no està destinada a desaparéixer davant dels reptes que suposa la globalització. En aquest sentit, l'objectiu principal d'aquest treball d’investigació: analitzar la concepció del desenvolupament local com a base d'una estratègia que permeta aprofitar els recursos i les potencialitats del territori per a aconseguir majors nivells de competitivitat i millorar les condicions de vida de la població, en el context de la globalització. La base d'aquesta estratègia passa pel sector comercial, concretament, el sector comercial detallista, com element vertebrador del teixit social i empresarial en l'àmbit local. I és que aquest juga un paper cabdal en la vida econòmica, social, mediambiental i cultural de les localitats; ja que té capacitats per a crear riquesa i ocupació, generar zones de convivència social i contribuir a millorar la qualitat urbana. Realitzarem una aproximació a l’objecte d'estudi centrant-nos en l’anàlisi d'un municipi concret, Bellreguard (València). L'esquema seguit ratifica la necessitat de delimitar l'objecte d'estudi i la seua justificació a partir de preguntes que asseguren la rigorositat inherent a qualsevol procés d'investigació.