En aquesta investigació s'analitzen les relacions entre la ciutat i la literatura; les diferents formes de llegibilitat que ens pot atorgar la ciutat a partir de la mirada del flâneur baudelairà per aplicar, posteriorment, aquest marc teòric a l'obra de Marta Pessarrodona, una de les poetes catalanes contemporànies que més ha tractat l'espai urbà en la seva poesia i dissenyar, així, una proposta didàctica basada en un itinerari literari per tal d'endinsar d'una forma motivadora l'alumnat d'un curs de primer de batxillerat en el gènere poètic. Es plantegen, al llarg d'aquesta investigació, nous enfocaments per acostar la poesia a l'aula des d'una vessant suggerent, motiu pel qual s'ha dissenyat una proposta didàctica basada en les geografies literàries; una ruta poètica per la capital barcelonina a partir de l'obra L'amor a Barcelona com a proposta de millora de l'educació literària. S'estableixen les aportacions de la literatura comparada al camp de l'educació literària; el paper que ocupa el gènere poètic a l'aula (des dels cursos d'infantil fins al batxillerat) i l'ensenyament i l'enfocament del poema a l'escola així com també es construeix una didàctica de la poesia. Tanmateix, es concreten la gran quantitat de beneficis que pot arribar a possibilitar el fet de vincular el text poètic al patrimoni literari, on es fa un ús total de la funció de la literatura i on l'alumnat pot arribar a interrelacionar una gran quantitat de coneixements provinents d'altres camps i disciplines. S'analitza el moment en què passa a concebre's el passeig com una experiència artística, des de Rousseau fins als dadaistes, els surrealistes i el moviment situacionista; l'entrada de la ciutat en la poesia de moderna; les diferents formes d'escriptura que ens pot arribar a atorgar un determinat plànol urbà, les teories de la flânerie proposades per diversos autors i la seva adscripció al gènere femení. S'analitza d'una forma especial les aportacions de Benjamin en referència al París del Segon Imperi i l'estudi que en fa de la figura del flâneur personificada amb Baudelaire. Pel que fa a l'anàlisi concret de les ciutats en l'obra pessarrodoniana s'estudien, sobretot, dues obres plenament urbanes: Berlin Suite i L'amor a Barcelona, així com la representació poètica que en fa l'autora a través de tres ciutats concretes: Londres, Berlín i Barcelona. La proposta didàctica la conformen un total d'onze sessions. Les dues primeres corresponen a les sessions prèvies a la ruta (una introducció a l'obra que treballarem i la realització d'una ruta poètica virtual a través d'una pàgina web que hem dissenyat), les sis següents formen part de l'itinerari poètic i les tres últimes pertanyen a la tasca final. Les sessions de la ruta poètica són les següents: L'Eixample de Marta Pessarrodona, l'Ateneu Barcelonès, el Guinardó, els autors de Pessarrodona a Sarrià i a Sant Gervasi, Montjuïc i el cementiri dels poetes i, finalment, els jardins poètics: la natura amb Verdaguer, Costa i Llobera, Maragall i Brossa. D'aquesta manera, havent conformat un important marc teòric al voltant de la ciutat i la literatura que ens ha permès aplicar-lo a l'obra poètica de Pessarrodona, hem dissenyat una proposta didàctica basada en una ruta poètica que pot esdevenir una eina beneficiosa tant per al docent com per a l'alumnat, ja que aporta una sèrie d'eines i recursos per estudiar el gènere poètic a l'aula des d'un enfocament totalment interdisciplinar que pretén atorgar-li al gènere poètic l'espai que realment mereix a l'aula.