La finalitat d'aquesta revisió sistemàtica va ser determinar l'eficàcia dels mètodes terapèutics per al Trastorn d'Identitat Dissociatiu (DID), en què es diferencia entre tractament psicoterapèutic i farmacològic, així com el tractament per a pacients amb comorbilitat. D'un total de 1.209 referències obtingudes a la base de dades PsycInfo, s'hi seleccionaren 15 estudis a partir dels criteris de selecció establerts prèviament. Un dels estudis s'ha obtingut a la base de dades Web of Science. Els criteris seguits per seleccionar els articles són aquells amb pacients adults diagnosticats de DID que rebien alguna o ambdues modalitats terapèutiques esmentades més amunt, i foren rebutjats aquells que es limitaven a descriure el trastorn o els pacients del qual presentaven trastorns no dissociatius (amb excepció de comorbilitat). En revisar els diversos estudis, es va concloure que el Model de les 3 Fases (Herman, 1992) integra gran part dels mètodes i tècniques necessàries per a un tractament òptim del Trastorn d'Identitat Dissociatiu. No obstant això, cal tenir en compte dos factors. D'una banda, la funció del tractament farmacològic com a solució a símptomes associats i no per al Trastorn per se. D'altra, les particularitats que implica el tractament dels pacients amb trastorns comòrbids a més del DID.