Aquest article és un estudi del model de llengua de quatre traduccions del cant 6è de l’Odissea al català. Les quatre traduccions estudiades són les de Carles Riba publicades en 1919 i 1948, la traducció de Joan Aymerich de 1997 i la de Joan F. Mira de 2011. L’estudi es realitza amb instruments de la lingüística de corpus i des d’una perspectiva descriptiva. Els instruments de la lingüística de corpus ens serveixen per a delimitar aspectes traductològics relacionats amb la simplificació, l’explicitació, la normalització o la interferència i concretats en l’ús dels lemes nocionals en les quatre traduccions. Al seu torn, la perspectiva descriptiva ens permet situar l’ús d’aquests lemes nocionals en el context cultural de cada període històric de les traduccions, i serveix per a poder afirmar que les traduccions es troben vinculades directament al període en què es realitzen i aquesta integració pot permetre, fins i tot, que admeta el fet que una traducció puga arribar a ser profundament personal.