Aquest treball s’ocupa dels demostratius no situacionals com a unitats díctiques textuals i s’hi discuteix el grau d’activació o estat cognitiu dels seus referents des del marc teòric de la jerarquia de topicalitat de Gundel, Hedberg & Zacharski (1993) i de la teoria del centrat. Per determinar l’estat cognitiu dels referents dels demostratius, es parteix d’un corpus constituït per la narració Peter Pan de J. M. Barrie i dues traduccions deltext, al català i a l’espanyol. En primer lloc, es determina la naturalesa situacional o no situacional dels demostratius this/these/thus i that/those, i dels seus equivalents en les dues llengües meta. En segon lloc, es discuteix l’estat cognitiu dels referents dels demostratius no situacionals. Les anàlisis demostren que els demostratius referits a entitats «in focus» són freqüents i que no hi ha una correspondència biunívoca entre els demostratius del text anglès i de les traduccions. Ambdós resultats fan preveure canvis de l’estat cognitiu d’alguns referents en el procés de traducció. A més, permeten concloure que en l’anàlisi dels demostratius s’han de tenir en compte factors discursius no estrictament vinculats a la identificació dels referents.