Aquest article tracta de la primera premsa produïda a Catalunya: és a dir, de les relacions de successos impreses, especialment a Barcelona, que, des de finals del segle XVI, tingueren un paper clau en la creació de l’opinió pública. S’argumenta que aquella primera premsa ha de considerar-se com una celebració, explícita o bé implícita, del poder: del poder reial, del poder eclesiàstic, del poder militar, del poder civil i del poder diví. En particular, la temàtica recollida en les relacions inclou naixements, casaments i exèquies reials; beatificacions, canonitzacions, miracles i martiris; victòries contra enemics musulmans, protestants i (amb la Guerra dels Segadors) espanyols; la lluita contra el crim i el desordre; i l’acceptació de la voluntat de Déu davant desastres de la naturalesa. Mercès a la censura i l’autocensura, a Catalunya, com arreu d’Europa, no s’imprimiren males notíci... [Llegir més ...]