|
|
Otros títulos: Libre de animals de casar
Lugar: Espanya
Lengua: ca
Descripción física: 4-96 f. ; 315 x 215 mm enquadernació 325 x 230 mm
Soporte: Paper
Tipo: manuscript
Resumen: Aquest manuscrit transcriu l'obra titolada "Libre de caça", tot seguint l'anotació de la coberta. Proporciona informació sobre les aus de presa i les atencions que requereixen, s'hi inclouen referències de caire ornitològic, cinegètic o higiènic, així com la descripció de les malalties, dels seus símptomes i dels remeis mèdics adients. Aquest llibre és copia d'un antígraf, la natura del qual desconeguem, com ho palesa l'anotació marginal del f. 86r on s'hi recorda que en aquest mancava un full ("faltava en lo libre una carta"). Comença acèfal i, òbviament, incomplet, manca l'índex i, a partir del f. 92r fins al f. 95, sols es llegeixen unes poques línies del text
Materia: Falconeria Manuscrits
Signatura:
BH Ms. 0505
Olim 866
Identificadores:
http://rodrigo.uv.es/uv_ms_0505
Colección: Manuscrits (Vicente Hernández Máñez)
Procedencia: Exemplar llegat a la Universitat per Vicente Hernández Máñez segons els segells estampats al manuscrit: "Legado por D. Vicente Hernández y Mañez a la Biblioteca de la Universidad Literaria de Valencia" (ff. 4r, 24r, 65r i 92r)
Descripció general: Ms
Títol obtingut de l'enquadernació original, allí mateix un altre títol: "Libre de animals de casar"
Col·lació: Paper, i + 4-96 f. (foliació original en nombres aràbics del f. 4-91 i del f. 92 al 96 numeració actual) ; caixa d'escriptura 230 x 160 mm
Composició: Escrit a línia tirada a 35 línies (f. 48r ) per tres copistes
Escriptura: Humanística cursiva
Decoració: Al mig del text hom troba alguns dibuixos a tall d'iI·lustració (f. 37r, 40r, 47v, 68r, 83r i 84v)
Enquadernació: Pergamí, enfosquit i tacat, restaurat en l'any 2013
Origen: Escrit a finals del segle XV o començaments del segle XVI a l'antiga Corona d'Aragó
Signatura anterior: 866
Signatura actual: València, Universitat de València. Biblioteca Històrica, BH Ms. 505
En el full de guarda amb lletra de finals del segle XVI es llegeix: "Yo mosen des[..]"
Catalogat des del manuscrit original. Lectura i identificació de textos pel Prof. Francisco M. Gimeno Blay; bibliografia, documentació i normalització per Silvia Villaplana Traver i M. Lutgarda Ortells Pérez, setembre 2015
Contiene: f. 4r: "[text] Capitol de les fayçons e dels plomatges q[ue] deue[n] haver los sparvers p[er] a ser bons" ; f. 4v: "[text] Capitol de les condi[.....] e maner[..] deu haver lo astor prim que es dit f[......]" ; f. 5v: "[text] Capitol dels mijans astors quins deue[n] e[ss]er" ; f. 5v: "[text] Capitol dels noms de les plomes del cors de q[ua]lquer oçell" ; f. 5v: "[text] Capitol dels astors terçols q[ue] son dits mascles e son los menors" ; f. 6r-8v: "[text] Capitol quant e co[m] deu hom traure del niu e criar astors e spavers e p[er] co[n]segue[n]t tots altres ocells de presa" ; f. 8v-9r: "[text] Capitol co[m] deu fer hom hobrir la boca al falco o al ocell" ; f. 9r-10r: "[text] Capitol p[er] a fer bo e ben volar e ben casar e ardit al astor o esparver" ; f. 10r-11v: "[text] Capitol dels astors o sparvers q[ue] son de avol cor e de avol condicio q[ue] no vole[n] caçar ne pendre res e an bona talla e bona pena" ; f. 11v-12r: "[text] Capitol de les natures dels falcons e dels oçells de p[re]sa e de les talles e fayçons e plomatges de aq[ue]lls quines an a e[ss]er p[er] a ser bons" ; f. 12r: "[text] Capitol de no pendre lo falco o lo oçell si gran nesesitat no es" ; f. 12r+v: "[text] Capitol com deu hom tenir lo falco o lo oçell e q[ue] li deu hom fer quant lo a brau e salvatge" ; f. 12v-13r: "[text] Capitol del pes ca[n]titat e mesura de medeçines e altres coses q[ue] son co[n]venibles e haura prou q[ua]lq[ue]r oçell segons lo gra[n] de aq[ue]ll poch mes o menys" ; f. 13r-14r: "[text] Capitol co[m] deu abaxar hom los falcons o los oçells" ; f. 14r+v: "[text] Capitol de la barra o p[er]cha qui es bona p[er] a tenir qualsevol ocell" ; f. 14v-15r: "[text] Capitol p[er] a fer ado[m]pdar e amançar e asossegar a oçell malenconich e p[er] fer li perdre q[ue] no·s debata molt ni basque e sia pus ayna do[m]pde e·l fara abaxar molt e perdre algu[n] poch de la bravea e fets axi" ; f. 15r+v: "[text] Capitol de quant haurets tengut lo falco o lo oçell X o XV jorns e sera bax e vendra be al puny que y salte vole[n]ters o un poch al lloure seguenme[n]t que li devets fer e fets li pebrada dau-la-y en deju q[ue] no haja menjat res a hora de misses majors" ; f. 15v-16r: "[text] Capitol seguentme[n]t q[ue] deveu fer al oçell e co[m] li adobareu la nefa e en quin te[m]ps ne quant" ; f. 16r: "[text] Capitol de quant voldrets dar la dita bossa o porga al falco o al ocell p[er] denejar li lo ventrell co[m] ho farets" ; f. 16v-17r: "[text] Capitol q[ue] deu hom fer al falco o al oçell quant ho[m] coneix q[ue] sta algu[n] poch enpachat e volrets que esmirle be" ; f. 17r: "[text] Capitol de la polvora q[ue] es molt bona p[er] a dar al falco o al oçell q[ue] volrets que stiga llarch de ve[n]tre" ; f. 17r+v: "[text] Capitol p[er] a qua[n]t co[n]vendra de dar plomada al falco o al oçell e com la y dareu e quant e en quina manera" ; f. 17v-18r: "[text] Capitol co[m] deu ho[m] guardar de llançar ne fer pendre al aztor ni al falco ni al ocell ralees ni cevar lo y ne dar li'n a me[n]jar" ; f. 18r+v: "[text] Capitol co[m] se deu afaytar falco monteri o pelegri a perdiu" ; f. 18v-19r: "[text] Capitol p[er] a afaytar lo falco a llebre o a p[er]diu o a altra cosa la qual vos volrets" ; f. 19r+v: "[text] Capitol com vos devets guardar de dar a menjar al oçell q[ue] esta molt flach e baix" ; f. 19v-20r: "[text] Capitol p[er] a tornar gras e engordar lo oçell q[ue] sia vengut a gran flaquea e defallime[n]t de carns" ; f. 20r+v: "[text] Capitol qua[n]t deu ho[m] tenir lo falco o lo ocell flach o gros segons lo te[m]ps" ; f. 20v-21v: "[text] Capitol co[m] deu e[ss]er avisat tot caçador per a caçar be ab lo falco o ab lo oçell" ; f. 21v: "[text] Capitol p[er] a guardar q[ue] lo falco o lo oçell no rode p[er] desig de sol e de e[ss]er sbanyat car molts se’n van p[er] aq[ue]sta raho" ; f. 21v: "[text] Capitol del falco o del ocell q[u]i dese[m]para la p[re]so q[u]i presa aura ans que y plegue son senyor" ; f. 22r: "[text] Capitol per a fer ardit lo falco o lo ocell" ; f. 22r: "[text] Capitol si lo falco o lo ocell es squiu q[ue] no·s dexe cobrar" ; f. 22v: "[text] Capitol de qua[n]t lo falco o lo ocell s’esbarrara o fogira del hom e·s cevara de qual[ue] mal past q[ue] li deu ho[m] fer" ; f. 23r: "[text] Capitol qua[n]t hom ve de caça ab lo falco o lo oçell q[ue] li deu hom fer" ; f. 23r: "[text] Capitol q[ue] deu ho[m] fer al falco o al oçell qua[n]t ve de caça" ; f. 23v: "[text] Capitol com devest çevar lo v[ost]re oçell o falco de oçells de aygua" ; f. 23v: "[text] Capitol com no devets fer pendre ni dar res per medecina al falco o al ocell sino en deju si gra[n] necessitat no es" ; f. 23v: "[text] Capitol p[er] a fer curar les plomades q[ue] los falcons o los ocells se retene[n]" ; f. 24r: "[text] Capitol com no deu hom dar plomada ni curall ni ossada al falco o al oçell" ; f. 24r: "[text] Capitol de falco o del oçell q[ue] a presa la plomada o lo curall e so rete q[ue] no vol llancar per traçio que en ell regna ho p[er] malaltia" ; f. 25r: "[text] Capitol del falco o del oçell que te alguna cosa en lo ventrell e vomiteja e no la pot llançar p[er] a fer-la-y lla[n]çar fets axi" ; f. 25v: "[text] Capitol quant los falcons ho los ocells tenen algunes plomades velles pegades en lo ventrell en que·s conexera e com lo guarreu" ; f. 26v: "[text] Capitol del falco o del ocell q[ue] fa sanch p[er] davall ab lo que smirla" ; f. 27r: "[text] Capitol del falco o del oçell com lo deu ho[m] guardar q[ue] no begua de neguna sanch en special sia guardat que no vega sanch de oçell vell" ; f. 27r: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] no sab ho[m] quin mal se a ni lo y pot ho[m] conexer q[ue] li deu hom fer" ; f. 27r: "[text] Capitol de quant se aborracara [sic] alguna ploma o plomes al falco o al oçell o se li machucara o lluxara o torçra o trencara pe[r]o q[ue] del tot no sia trencada adobau-les-hi en la forma seguent" ; f. 27v: "[text] Capitol q[ue] deu hom fer al falco ho al oçell q[ue] se li haura trencada alguna ploma o plomes de les alles o de la coha prop la carn com la y devets escatir" ; f. 28r: "[text] Capitol per a escatir de agulla" ; f. 28r: "[text] Capitol de qua[n]t se li aranca alguna ploma p[er] força al ocell" ; f. 28r: "[text] Capitol quant se arranca al oçell alguna ploma de les ales ho de la coha p[er] força q[ue] li faça sanch" ; f. 28v: "[text] Capitol p[er] a falco o ocell q[ue] sia tacat de oli o de grex en les plomes" ; f. 29r: "[text] Capitol de la formiga que·s fa als falcons e als oçells en les plomes de les ales e de la coha q[ue] se les tallen ab la nefa e no sab ho[m] quin mal se han" ; f. 29r: "[text] Capitol p[er] a desfer los hous als falcons o als oçells q[ue] son femelles" ; f. 29v: "[text] Capitol p[er] al falco o oçell q[ue] no pot pasar la gorga" ; f. 30r: "[text] Capitol de la polvora qui es bona p[er] a dar al falco o al oçell qui llança la gorga" ; f. 30v: "[text] Capitol p[er] a qui volra fer llançar la gorga al falco o al ocell" ; f. 31r: "[text] Capitol p[er] a curar falco o oçell q[ue] no pot pasar la gorga e la te ja corro[m]puda que li put lo ale si la y olets e la vianda que y te dins q[ue] li farets" ; f. 32v: "[text] Capitol del falco o del ocell q[ue] te la gorgua e lo ventrell e les tripes fredes e per raho de aquesta fredor lança la gorgua" ; f. 34r: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] llança la mitat de la gorga poch mes o me[n]ys" ; f. 34v: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] te la gorga e les tripes plenes de vent" ; f. 35r: "[text] Capitol del falco o del oçell que·s forada la gorga" ; f. 35v: "[text] Capitol p[er] a falco o oçell q[ue] ha defallime[n]t de cor q[ue] no pot velar co[m] solia" ; f. 35v: "[text] Capitol q[ua]nt lo falco o lo oçell te le mans inflades" ; f. 38v: "[text] Capitol com se deu fer oli apati" ; f. 38v: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] te les ma[n]s inflades e no y te plaga alguna" ; f. 39r: "[text] Capitol dels porets e claus que·s fan en les mans del falcons o dels oçells e ab q[ue] guaran" ; f. 41r: "[text] Ite[m] p[er] a guarir axi mateix falco o oçell q[ue] haja mal de porrets curau-lo en la forma següe[n]t" ; f. 42r: "[text] Capitol de la ungla qua[n]t vol exir al falco o al oçell q[ue] las arranca del dit de la ma" ; f. 42v: "[text] Capitol co[m] deu hom fer p[er] guardar lo oçell q[ue] no se li façen les malalties de la aygua congelada en lo cap" ; f. 44v: "[text] Capitol q[ue] deu hom fer al falco ho al oçell p[er] a q[ue] estiga sans tot l'any" ; f. 44v: "[text] Capitol q[ue] deu hom fer p[er] guardar lo falco o lo oçell q[ue] no haja aygua en lo cap e per sostenir-lo sans tot l'any" ; f. 45r: "[text] Capitol p[er] a falco o oçell q[ue] te aygua en lo cap" ; f. 45v: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] te aygua co[n]gelada en lo cap e te lo cap inflat" ; f. 46v: "[text] Capitol de mal de aygua co[n]gelada que·s fa als falcons o als oçells en lo cap" ; f. 47r: "[text] Capitol de altra aygua co[n]gelada q[ue] es mala" ; f. 48v: "[text] Capitol si lo falco o lo oçell te blancor o desfeta o tel en l'ull" ; f. 48v: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] te tel en l'ull o desfeta p[er] colp o p[er] als" ; f. 49v: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] reb colp en l'ull e se l'haura trencat"
2. f. 50v: "[text] Capitol de una malaltia que·s fa als falcons o als oçells q[ue] a nom mal de cap" ; f. 51r: "[text] Capitol p[er] quines rahons de lo mal del cançer en la boca als falcons o als oçells" ; f. 51r: "[text] Capitol de quines viandes deu hom guardar al oçell q[ue] no li do a me[n]jar qua[n]t tendra mal de cançer en la boca" ; f. 51v: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] te la boca inflada e no y te altre mal" ; f. 51v: "[text] Capitol del mal que·s fa als falcons o als oçells q[ue] se'ls infla la boca p[er] scalfament" ; f. 52r: "[text] Capitol de una malaltia que·s fa als falcons o als oçells en la boca q[ue] dien garmolls ho grans" ; f. 53v: "[text] Capitol de altre gormiz que·s fa en la boca del falco o del oçell qui es a manera de cançer lo qual es mortal si no es acorregut e curat" ; f. 54v: "[text] Capitol de mal de cançer que·s fa als falcons e als oçells en la boca" ; f. 54v: "[text] Capitol de altre cançer que·s engendra en algunes plagues o talls que·s fan als falcons o als oçells en la boca" ; f. 55r: "[text] Capitol de altre cançer que·s fa en la boca del falco o del oçell" ; f. 56v: "[text] Capitol de altre cançer q[ue]·s fa e·s engendra en la boca del falco o del oçell q[ue] es pijor q[ue] tots e es p[er]illos e mortal" ; f. 57r: "[text] Capitol de altra medeçina q[ue] es bona p[er] a guarir mal de cançer q[ue] sia fort" ; f. 57v: "[text] Capitol del guermez q[ue]·s fa en les orelles dels falcons o dels oçells" ; f. 58v: "[text] Capitol qua[n]t p[er] alguns colps o debatudes se li sera inflat al falco o al ocell en algun lloch e se li sera alli represa alguna sanch cuallada entre lo cuyro e la carn" ; f. 59v: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] haura rebut colp co[m] dit es en lo altre capitol e no se li ajustara sanch ni sera molt inflat si no que u tendra blau" ; f. 60r: "[text] Capitol de altra manera de cascame[n]t q[ue] lo falco ho lo ocell esta cascat en lo cos e no pasa be lo q[ue] menja" ; f. 61r: "[text] Capitol p[er] a falco o oçell q[ue] sera estat maltractat e cascat" ; f. 61v: "[text] Capitol q[ua]nt lo falco o lo oçell sera cascat q[ue] ha pres colps" ; f. 62v: "[text] Capitol de altra manera de malaltia q[ue] ve p[er] cascame[n]t als falcons o als oçells" ; f. 63v: "[text] Capitol de mal de fetge q[ue] ve p[er] cascame[n]t als falcons o als oçells" ; f. 64r: "[text] Capitol del falco o del oçell que·s debat p[er] beure q[ua]nt veu l'aygua e·n beu molta e tantes vegades co[m] veura aygua tantes ne vol beure e de fet ne beu si li'n dexau beure e tot aço fa p[er] mal q[ue] te en la vexiga" ; f. 64v: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] smirla ab afany q[ue] se li comença a fer pedra" ; f. 65r: "[text] Capitol de mal de pedra que·s fa als falcons e als oçells" ; f. 65v: "[text] Capitol dels falcons o dels oçells q[ue] ha[n] mal de pedra" ; f. 67r: "[text] Capitol co[m] se deu obrir lo falco o lo oçell qua[n]t te ta[n] grosa la pedra q[ue] no·l dexa smirlar e no la pot lançar" ; f. 68r: "[text] Capitol de una pedra chica q[ue]·s fa als falcons o als oçells entre les çelles e lo cuyro q[ue] sta sobre la nefa alli hon comença la ploma del cap" ; f. 68v: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] se li fa pedra o durullo entre la çella e lo cap" ; f. 68v: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] haura pantax" ; f. 70r: "[text] Capitol del enguent q[ue] es bo p[er] a curar totes nafres als falcons ho als ocells" ; f. 70v: "[text] Capitol de la polvora q[ue] es bona p[er] a guarir los falcons o los oçells q[ue] an nafres giques q[ue] no han mester cosir ni obrir" ; f. 70v: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] reb colp" ; f. 71r: "[text] Capitol p[er] a falco o oçell q[ue] sera nafrat defora en la caça" ; f. 72r: "[text] Capitol p[er] a guarir al falco o al oçell q[ue] tendra plaga en les mans o en les cames de la ploma avall" ; f. 72r: "[text] Capitol de quant lo falco o lo ocell p[er] nafra li hixen les tripes de fora" ; f. 72v: "[text] Capitol co[m] se deu fer la co[n]solda p[er] a les tre[n]cadures" ; f. 73r: "[text] Capitol de qua[n]t lo falco o lo oçell se trenca alguna canyella de la ala o·s trenca la ala tota en redo e no li ix os ni sanch ni te romput lo cuyro" ; f. 75r: "[text] Capitol si lo falco ho lo ocell tendra la cuxa o la cama o la ala trencada q[ue] sia romput lo cuyro q[ue] ixca sanch" ; f. 76v: "[text] Capitol dels filandres que·s engendre[n] en lo ventrell del falco o del ocell" ; f. 77v: "[text] Capitol dels filandres q[ue] son enge[n]drats p[ro]p los rinyons de fora lo ventrell dins en lo cos" ; f. 78r: "[text] Capitol del inflame[n]t q[ue] los falcons o los oçells tene[n] en lo ventrell de ram de enfit q[ue] stan enpachats" ; f. 80r: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] sta costribat q[ue] fa la smirladura a durullons" ; f. 80v: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] ha mal de febra q[ue] sta enpachat" ; f. 80v: "[text] Capitol del inflame[n]t que·s fa als falcons o als oçells en lo ventre q[ue] ha no[m] tropich" ; f. 82r: "[text] Capitol del inflame[n]t que·s fa al oçell entre lo cuyro e la carn p[er] ventositat" ; f. 82v: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] se li fa potra" ; f. 83r: "[text] Capitol del falco ho del ocell q[ue] tendra les barres fora del lloch" ; f. 84r: "[text] Capitol del mal de fistola que·s fa als oçells" ; f. 85r: "[text] Capitol del falco o del oçell q[ue] se li fara sobre os" ; f. 85r: "[text] Capitol q[ue] deu hom fer al oçell q[ua]nt lo vol posar en muda" ; f. 85v: "[text] Capitol co[m] vol star lo oçell en muda en quin loch lo deu hom tenir o en quina forma" ; f. 86v: "[text] Capitol de les viandes e altres coses q[ue] son bones p[er] a fer be mudar e tost lo falco o qualsevol oçell e dau li de aquestes viandes al començ mentre me[n]ja ab fam q[ue] depuix no[n] voldra me[n]jar ni pendre ne[n]guna polvora p[er] a q[ue·]l faça mudar tost e despullar" ; f. 87v: "[text] Capitol q[ue] deu hom fer p[er] a tenir sans lo falco ho lo ocell quant estiga en muda p[er] conseguent tot l'any" ; f. 88v: "[text] Capitol de una malaltia que·s fa als falcons o als oçells en lo temps que estan en muda q[ue] se·ls puxen filandres als renyons" ; f. 89r: "[text] Capitol q[ue] deu hom fer al falco o al oçell q[ua]nt ix de muda e q[ua]nt hom lo vol traure" ; f. 89v: "[text] Capitol q[ue] deu hom fer al oçell q[ue] remuda les plomes" ; f. 90r: "[text] Capitol de una malaltia que·s fa als falcons o als oçells en lo te[m]ps q[ue] muden q[ue] ha no[m] prohija de que·s guasta les plomes" ; f. 90r: "[text] Capitol p[er] a fer desfer lupra" ; f. 90v: "[text] Capitol p[er] a desfrecar e mudar de color los falcons o los oçells q[ue] no·ls coneguen" ; f. 90v: "[text] Capitol p[er] a guarir sarna p[er] molta que[·n] tinga q[ua]lsevol gos o altre animal e encara p[er]sona" ; f. 92v: "[text] [....]tol p[er] a qui volrra penrre grues en bella manera p[er] a riure'n molt" ; f. 93r: "[text] Capitol p[er] a qui volrra pendre molts stornells" ; f. 94r: "[text] Cap[...]" ; f. 95r: "[text] ... es bo agras"
Referencias: Gutiérrez del Caño, Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, 1295
García Sempere, Manuela (dir.), El libre de caça: estudi i edició d'un tractat de falconeria medieval, 2013
BITECA, manid 1188 |
|
|
|
Ms
Títol obtingut de l'enquadernació original, allí mateix un altre títol: "Libre de animals de casar"
Col·lació: Paper, i + 4-96 f. (foliació original en nombres aràbics del f. 4-91 i del f. 92 al 96 numeració actual) ; caixa d'escriptura 230 x 160 mm
Composició: Escrit a línia tirada a 35 línies (f. 48r ) per tres copistes
Escriptura: Humanística cursiva
Decoració: Al mig del text hom troba alguns dibuixos a tall d'iI·lustració (f. 37r, 40r, 47v, 68r, 83r i 84v)
Enquadernació: Pergamí, enfosquit i tacat, restaurat en l'any 2013
Origen: Escrit a finals del segle XV o començaments del segle XVI a l'antiga Corona d'Aragó
Signatura anterior: 866
Signatura actual: València, Universitat de València. Biblioteca Històrica, BH Ms. 505
En el full de guarda amb lletra de finals del segle XVI es llegeix: "Yo mosen des[..]"
Catalogat des del manuscrit original. Lectura i identificació de textos pel Prof. Francisco M. Gimeno Blay; bibliografia, documentació i normalització per Silvia Villaplana Traver i M. Lutgarda Ortells Pérez, setembre 2015
|
