El valor simbòlic que han adquirit els termes dels colors en les diferents cultures al llarg de la història explica que siguin un element recurrentment utilitzat per a la creativitat lèxica. En aquest treball abordem, des d’una perspectiva lingüística, un aspecte de l’estudi dels termes dels colors que ha estat poc tractat fins ara: el paper que juguen en la resemantització de les unitats lèxiques d’una llengua. Per fer-ho, partim, d’una banda, d’alguns dels conceptes fonamentals establerts des de l’antropologia lingüística, i de l’altra, dels supòsits teòrics de la semàntica cognitiva. Després de donar compte, en els primers apartats, dels conceptes teòrics fonamentals en què ens basem, analitzem un corpus de neologismes polilèxics lexicogràfics que contenen un mot de color, i acabem centrant-nos en l’anàlisi d’aquelles unitats que inclouen el mot verd, amb la finalitat de determinar els mecanismes semàntics i les relacions conceptuals que han motivat que, a partir del primer sentit de color, se n’hagin establert de nous.