En aquest article volem descriure els valors evidencials que desenvolupen el verb "parèixer" i la perífrasi verbal "deure + infinitiu" en català antic i explicar com s’han generat. Es tracta de dos recursos bàsics per a l’expressió de l’evidencialitat inferencial que han seguit un procés de canvi semàntic paral·lel. L’estudi d’aquest procés, que s’ha fet amb dades de corpus analitzades amb una metodologia cognitiva, revela que l’aflorament dels nous valors es pot explicar com a resultat d’un procés de gramaticalització en què, a poc a poc, hi ha una major subjectivació, tendència que s’explica, en darrer terme, pel mecanisme de la inferència invitada (Traugott & Dasher 2002). A més, l’anàlisi dels diferents valors evidencials ens ha permès constatar que cal una classificació més detallada de la tipologia tradicional d’evidencials d’inferència (Willet 1988), i és per a superar aquestes limitacions que hem aplicat la proposta de Squartini (2008). En definitiva, tot plegat ens ha possibilitat obrir una línia de recerca sobre els marcadors evidencials d’inferència i el procés de canvi lingüístic que els genera en llengües com el català en què no hi ha una categoria gramatical evidencial.