Al voltant de 2005, quart centenari de la publicació de la primera part del Quixot, hem constatat l’aparició de vint adaptacions i versions al català per a joves i infants d’aquesta obra cervantina. La dada resulta especialment significativa si tenim en compte que durant els tres segles anteriors únicament se’n van editar set. En aquest article oferirem una relació i una anàlisi descriptiva que integra text i imatge, de totes les reescriptures derivades de l’obra original adreçades al públic infantil i juvenil, amb referència especial a aquelles publicades entre 2004 i 2005. Així mateix, analitzarem les dades obtingudes de l’anàlisi des d’una perspectiva holística que ens permet descriure alguns factors del context comunicatiu, especialment determinats aspectes sociològics de les adaptacions, estudiar la importància de determinats elements paratextuals i sistematitzar algunes estratègies i tècniques de traducció que s’han fet servir.