«La ciutat cansada» és una novel·la inacabada, encara que deixada en un estat molt avançat d’escriptura (onze capítols i l’esquema d’un epíleg), de Pere Calders, publicada pòstumament l’any 2008. Va començar a ser escrita l’any 1944 i va ser abandonada definitivament l’any 1952, tot just dos anys abans de l’inici de la redacció de «Ronda naval sota la boira», enllestida l’any següent, encara que publicada més tard, l’any 1967. El present article analitza «La ciutat cansada» centrant sobretot l’interès en la relació conflictiva amb la poètica realista —tractament específic del narrador, dels personatges, de l’espai i del temps— i en la importància de la ironia, de la paròdia i de la sàtira. Els resultats mostren una obra plenament arrelada en la personal poètica caldersiana i alhora singular pel que afecta a l’ús de la sàtira, no tan habitual en la resta de la seua producció, i a la ironia narratològica, precedent immediat del virtuós joc metaficcional plantejat a «Ronda naval sota la boira».