- Inici
- Investigació
- Revistes
- Caplletra : Revista Internacional de Filologia
- Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2011. No. 51
- Visualitza element
IMPORTANT: Aquest repositori està en una versió antiga des del 3/12/2023. La nova instal.lació está en https://roderic.uv.es/
Punxar i família, mossarabismes del català
Mostra el registre parcial de l'element
| dc.contributor.author | Martines Peres, Josep | es |
| dc.date.accessioned | 2015-11-24T09:30:33Z | |
| dc.date.available | 2015-11-24T09:30:33Z | |
| dc.date.issued | 2011 | es |
| dc.identifier.citation | Martines Peres, Josep. Punxar i família, mossarabismes del català. En: Caplletra : Revista Internacional de Filologia, 2011, No. 51: 204 | es |
| dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10550/48449 | |
| dc.description.abstract | L’origen de l’ictiònim català «alatxa» i els seus congèneres romànics s’ha atribuït al tractament mossàrab de «ce» del mot llatí «hallece», traspassat a l’àrab. Tanmateix, segons Joan Veny, la distribució geogràfica d’aquest tipus lèxic per les costes de la Mediterrània occidental, on dialectes centromeridionals italoromànics practiquen el canvi «ce» > «tx», convida a replantejar el seu origen geogràfic que seria el litoral de Toscana i Nàpols d’on la isoglossa hauria passat a Ligúria que, per la seva força expansiva, hauria propagat el mot cap a les costes occitanes i d’aquí a les catalanovalencianes fins arribar a Andalusia: seria un exemple més de l’expansió lingüística genovesa que va afectar mots de l’àmbit nàutic i de la pesca. L’estudi de l’origen de «punxar, punxa i punxó» és una mostra de la necessitat de revisar críticament el concepte de romandalusí o mossàrab. Per a Josep Martines, són mots corrents i antics en català i en aragonès, i coneguts en varietats del castellà oriental; no segueixen l’evolució fonètica esperable en aquestes llengües. Per explicar-los, s’havia recorregut a propostes ad hoc o al mossàrab. La documentació i la fonètica històriques i la geografia lingüística mostren que són vocables coneguts i propis de l’occità, fins i tot allà on «kt» llatí evoluciona vers «it» i no vers la palatal africada. Ens trobem, doncs, davant manlleus antics, potser transmesos inicialment com a termes d’ofici des d’Occitània vers el sud. | ca |
| dc.subject | Lingüística | es |
| dc.subject | Filologías | es |
| dc.title | Punxar i família, mossarabismes del català | es |
| dc.type | journal article | es_ES |
| dc.subject.unesco | UNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS | es |
| dc.type.hasVersion | VoR | es_ES |
Visualització
(507.8Kb)