Mostra el registre parcial de l'element
dc.contributor.author | Roca Ricart, Rafael | es |
dc.date.accessioned | 2015-11-24T09:35:45Z | |
dc.date.available | 2015-11-24T09:35:45Z | |
dc.date.issued | 2010 | es |
dc.identifier.citation | Roca Ricart, Rafael. Teodor Llorente i la llengua dels valencians. En: Caplletra : Revista Internacional de Filologia, 2010, No. 49: 43 | es |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10550/48462 | |
dc.description.abstract | A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica, i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït per les pressions que li arribaven des de Catalunya, anà substituint progressivament el terme «llemosí» per noms i expressions com ara «valencià», «llengua valenciana», «la llengua comuna», «la llengua d’Ausiàs March», «la llengua que es parla en Catalunya, Mallorca i València», «la llengua que es parla des dels Pirineus fins a Elx, i les Illes Balears» i, finalment, també «català». | ca |
dc.subject | Lingüística | es |
dc.subject | Filologías | es |
dc.title | Teodor Llorente i la llengua dels valencians | es |
dc.type | journal article | es_ES |
dc.subject.unesco | UNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS | es |
dc.type.hasVersion | VoR | es_ES |