Aquest article es proposa oferir una panoràmica global de les principals aportacions de la Romanística alemanya als estudis lingüístics catalans, amb especial atenció als treballs sobre lingüística sincrònica i les obres lexicogràfiques bilingües de les llengües catalana i alemanya. El nostre recorregut explicatiu per les línies bàsiques d’investigació que n’han marcat el desenvolupament en les darreres dècades mostrarà la continuïtat de la presència de la llengua catalana en el discurs acadèmic germanoparlant i una tendència evolutiva que ha anat des dels primers treballs que maldaven per reivindicar un estatus per al català semblant a la resta d’idiomes romànics o fixar la seva filiació tipològica cap a la diversificació que vivim en el moment actual, en la qual observem periòdicament l’aparició de nous estudis sobre aspectes diversos de la fonètica, morfologia, sintaxi, pragmàtica o lexicologia del català, molts d’ells articulats entorn dels nuclis que al llarg dels anys han anat consolidant grups de catalanòfils com l’Associació Germano-Catalana (Deutsch-Katalanische Gesellschaft) o l’equip editorial de la "Zeitschrift für Katalanistik", entre altres.