El contacte amb els aragonesos ha estat un condicionant del lèxic del català del País Valencià. Pretenem mostrar ací amb exemples concrets l’antiguitat d’aquesta influència. Partim del despullament d’un corpus textual format per documentació del s. XIII en llatí, en català, en aragonès i en espanyol. Estudiem una selecció de tres menes de mots extrets d’aqueix corpus: a) mots que, tot i pertànyer l’espanyol general o més tost a les varietats orientals, pogueren arribar al català amb els aragonesos establits al Regne de València des del s. XIII, o amb el contacte que, des de llavors, mantingué Aragó (sobretot, la regió meridional) amb el nou regne; b) mots que es podrien explicar com a aragonesismes pròpiament dits del català del País Valencià i, sovint, també de la resta del català occidental (a voltes amb continuïtat per l’occità) i c) mots que comparteix el català del País Valencià i, en general, el català occidental amb l’aragonès.