The investigation has taken as central the relationships between the Spanish national identity and the socialism during the Second Spanish Republic mainly through an analysis of the language deployed in the socialist press. The hypothesis is defended by asserting the centrality of national reference in speeches socialists and frames of reference and identity enhanced by them. It also argued that the definition of Spain handled since socialism was characterized by ethnic and cultural components, not only civil and political, which ended in an essentialist idea of the nation. Finally, research suggests that the Spanish Socialism did not represent an exception on this issue in the context of other European socialism, or other working-class Spanish movements. The repertoire of sources that served as the basis for carrying forward the research and support these hypotheses constitutes a wide and diverse range of socialist publications of the period. The main voices of socialism as El Socialista, Claridad, Renovación and Democracia are fundamental sources. At the same time, it has resorted to different newspapers such as, among others, El Obrero de la Tierra, Trabajadores de la Enseñanza, ¡Adelante !, La Lucha de Clases, El Obrero Balear, Justicia Social, República Social. In addition, the socialist intellectual publication Leviatán. Revista de hechos e ideas, as well as other works of own production of various socialists have been analyzed in depth. It is a lot of sources that have the potential to appeal to different audiences within the socialist movement and, therefore, provide an adequate basis to affirm that the Spanish national reference was a transversal and shared reference in the socialist Spanish political culture. All those publications contributed to the construction and spread of a socialist identity, however, at the same time, intentionally or not, put their public in touch with public speeches of Spain, which was assumed and defended as their own nation. Regarding the content of the investigation, this thesis is divided into eight chapters grouped into three parts. The first consists of two chapters, in which, on the one hand, it reviews the European and Spanish literature about the relationship between the labour movement, especially the socialist character, and nationalism. On the other hand, it is studied the question of the model of state defended from the ranks and files of the PSOE. The second part of the thesis deals with the core of the research, the study of the discourse of Spain maintained by the Spanish socialism. Thus, the third chapter analyzes the historical discourse socialist narratives of the past and possible key Spanish national historiographical sources that fed that vision. The fourth chapter deals with the relationship between nationalism and internationalism and their interaction in the socialist discourse. Finally, the fifth chapter deals with the presence in the socialist political culture of the Americanism, a transversal element to the discourses of the Spanish nation. Finally, during the last part it is carried out a study of the existing sections and views in the socialist press about sport, film and music, it is a matter for two chapters. Finally, the eighth chapter comes to election campaigns, municipal and general deployed by the Socialist Spanish Party from 1931 to 1936.La investigació ha pres com a eix central les relacions entre els discursos de nació i la identitat nacional espanyola i el socialisme espanyol al llarg de la II República a través, principalment, d’una anàlisis del llenguatge desplegat a la premsa socialista. La hipòtesi defensada consisteix en afirmar la centralitat del referent nacional en els discursos socialistes i en els marcs de referència i identitat per ells potenciats; així mateix, s’argumenta que la definició d’Espanya manejada des del socialisme va estar caracteritzada per components ètnics i culturals, i no sols polítics i cívics, cosa que desembocava en una idea essencialista de la nació. Finalment, la investigació apunta que el socialisme espanyol no va representar en aquesta qüestió una excepció en el marc d’altres socialismes europeus, ni en el d’altres cultures polítiques obreristes espanyoles. El repertori de fonts que ha servit de base per a dur endavant la investigació i sostenir aquestes hipòtesis el constitueix una ampla i diversa gamma de publicacions socialistes del període. Les principals veus del socialisme com El Socialista, Renovación, Claridad i Democracia han estat les fonts fonamentals. Al mateix temps, s’ha recorregut a rotatius sectorials de diferents àmbits sectorials i territorials com, entre altres, El Obrero de la Tierra, Trabajadores de la Enseñanza, ¡Adelante!, La Lucha de Clases, El Obrero Balear, Justicia Social, Justicia, República Social. A més, la publicació intel•lectual socialista Leviatán. Revista de hechos e ideas, així com altres obres de producció pròpia de distints socialistes han estat analitzades amb profunditat. Es tracta d’una gran quantitat de fonts que tenien la potencialitat d’apel•lar a distints públics dins el moviment socialista i que, per tant, proporcionen una base adequada per a afirmar la condició transversal i compartida del referent nacional espanyol en la cultura política socialista. Totes aquelles publicacions contribuïren a la construcció i difusió de la identitat socialista, tanmateix, alhora, de forma intencionada o no, posaven el seu públic en contacte amb discursos d’Espanya, nació que era assumida i defensada com a pròpia. Pel que fa al contingut de la investigació, aquesta tesi s’ha dividit en vuit capítols agrupats en tres parts. La primera consta de dos capítols, en els quals, per un costat, es repassa la bibliografia europea i espanyola al voltant de les relacions entre el moviment obrer, especialment el de caràcter socialista, i el nacionalisme. Per un altre costat, s’estudia la qüestió del model d’estat defensat des de les files del PSOE. A la segona part de la tesi s’ataca el nucli central de la investigació, l’estudi del discurs d’Espanya mantingut pel socialisme espanyol. Així, el capítol tercer analitza el discurs històric socialista, les narracions del passat en clau nacional espanyola i les possibles fonts historiogràfiques que alimentaren aquella visió. El capítol quart tracta les relacions entre internacionalisme i nacionalisme i la seua interacció en el discurs socialista. En darrer lloc, el capítol cinquè atén a la presència de l’americanisme, element transversal als discursos de nació espanyols, en la cultura política socialista. Finalment, durant la darrera part s’ha dut a terme un estudi de les seccions i opinions existents en la premsa socialista al voltant de l’esport, el cinema i la música, qüestió que es tracta al llarg de dos capítols. En darrer lloc, el capítol octau s’acosta a les campanyes electorals, municipals i generals, desplegades pel Partit Socialista des de l’any 1931 al 1936.