NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO
Les paradoxes i la filosofia: tres visions contemporànies
Repositori DSpace/Manakin
- Inici
- Investigació
- Revistes
- Quaderns de Filosofia
- Quaderns de Filosofia. 2015. Vol. 2, no. 2
- Visualitza element
IMPORTANT: Aquest repositori està en una versió antiga des del 3/12/2023. La nova instal.lació está en https://roderic.uv.es/
Les paradoxes i la filosofia: tres visions contemporànies
Mostra el registre parcial de l'element
| dc.contributor.author | Valor Abad, Jordi | es |
| dc.date.accessioned | 2015-12-17T09:42:12Z | |
| dc.date.available | 2015-12-17T09:42:12Z | |
| dc.date.issued | 2015 | es |
| dc.identifier.citation | Valor Abad, Jordi. Les paradoxes i la filosofia: tres visions contemporànies. En: Quaderns de Filosofia, 2015, Vol. 2, no. 2: 57 | es |
| dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10550/49564 | |
| dc.description.abstract | A paradox is usually described as an apparently false statement supported by an apparently good argument which departs from premises that most people would find trivially true. This survey article presents a brief overview of three different contemporary perspectives on paradoxes. According to the epistemic view, paradoxes play a crucial role in the progress of science and cannot be regarded as sound proofs of a false statement. According to the dialetheist view, the conclusion of some paradoxical reasonings is both, true and false, what means that there must be some true (and false) contradictions. Finally, the mystic view understands recalcitrant paradoxes (antinomies) as unsolvable problems which show the limits of human thought and cognition. The last section of this paper focuses on the paradoxes of self-reference, a family of paradoxes (sharing some structural features) which have had a deep impact in the development of science during the twentieth century.Keywords: paradox, veridic paradox, falsidic paradox, antinomy, dialetheism, selfreference, circularity, inclosure schema. | en_US |
| dc.description.abstract | Habitualment les paradoxes són caracteritzades com a enunciats aparentment falsos recolzats per arguments aparentment bons que parteixen de premisses que la majoria de la gent consideraria trivialment vertaderes. Aquest article ofereix una visió panoràmica de tres perspectives contemporànies de les paradoxes. Segons la concepció epistèmica, les paradoxes juguen un paper crucial en el desenvolupament de la ciència i mai no constitueixen proves correctes d’enunciats falsos. D’acord amb la concepció dialetheista, la conclusió d’alguns raonaments paradoxals és alhora vertadera i falsa, havent-hi, per tant, algunes contradiccions vertaderes (i falses). Finalment, la concepció mística entén les paradoxes recalcitrants (antinòmies) com a problemes irresolubles que mostren els límits del pensament humà. La darrera secció de l’article discuteix les paradoxes d’autoreferència, una família de paradoxes que comparteixen certs trets estructurals i que han tingut un impacte profund en el desenvolupament de la ciència al llarg del segle xx.Paraules clau: paradoxa, paradoxa verídica, paradoxa falsídica, antinòmia, dialetheisme, autoreferència, circularitat, inclosure. | ca |
| dc.subject | Didácticas aplicadas | es |
| dc.subject | Psicología y educación | es |
| dc.subject | Filosofía. Etica | es |
| dc.subject | Humanidades | es |
| dc.title | Les paradoxes i la filosofia: tres visions contemporànies | es |
| dc.type | journal article | es_ES |
| dc.subject.unesco | UNESCO::FILOSOFÍA | es |
| dc.identifier.idgrec | 113136 | |
| dc.type.hasVersion | VoR | es_ES |
Visualització
(1.678Mb)