La utilització de simuladors de conducció constitueix una eina molt important per als experts en trànsit i seguretat viària perquè mitjançant ells és possible avaluar la resposta dels conductors davant situacions que no es poden o no es convenient reproduir en la vida real per diversos motius (seguretat, viabilitat, costos, etc.). Perquè un simulador siga un instrument realment útil és necessari que aquest prenga una sèrie de mesures relatives a l'execució del subjecte en el simulador, les anomenades mesures d'execució. En aquest sentit, la tecnologia de simulació de conducció és ideal perquè permet enregistrar de manera contínua i precisa índexs d’execució durant la tasca de conducció. En el procés de disseny d’un experiment de conducció, l’elecció de les mesures que s’arreplegaran és una de les tasques fonamentals que s’han d’abordar. Aquesta decisió condicionarà tot l’experiment, fet pel qual cal que seguisca els criteris adients: tipus de sistema o tasca que s’analitza, tipus de subjectes a avaluar, teories i tècniques usades en experiments previs, etc. Nogensmenys, realment és difícil decidir quines mesures s’han d’utilitzar en una prova experimental ja que: • No existeix una classificació precisa que incloga el conjunt de mesures de la conducció i explique el seu càlcul. • No es té en compte normalment cap indicador referent a la planificació de la tasca de conducció. • El nom que es dóna a una mateixa mesura pot variar en funció de l’experiment, fet que dificulta la identificació i la comparació de les dades. • Moltes vegades el significat i la manera de calcular una mesura sol ser diferent en cada experiment. A més, habitualment aquests aspectes no estan definits en la documentació de la prova. A més a més, per a que les mesures obtingudes en les probes experimentals siguen comparables cal que les probes tinguen característiques similars. Per tant, és necessari realitzar accions per a homogeneïtzar els simuladors de conducció. L'estandardització dels simuladors de conducció és una tasca complexa perquè a mesura que passa el temps i augmenta la tecnologia aquests són millors i més avançats, i les seues característiques varien notablement respecte als sistemes anteriors. A més, molts dels simuladors que s'utilitzen en investigació estan fets adhoc en funció del seua finalitat; fet pel qual el seu maquinari, el seu programari i els escenaris de conducció que representen són significativament diferents entre ells. Així doncs, seria convenient estudiar estratègies per a homogeneïtzar els simuladors, de manera que cadascun d'ells complisca una sèrie de característiques que facen que les mesures que proporcionen es pugen afegir a les que ja s'han pres anteriorment en uns altres experiments o a les que es puguen prendre en el futur. La tesi ha abordat tota aquesta problemàtica i ha fet una revisió del tipus de mesures que es poden prendre en un experiment de conducció, estudiant les mesures proposades en diferents projectes i normatives d’alta rellevància mundial, i també recolzant-se en l’experiència adquirida durant anys d’investigació amb simuladors de conducció. D’aquesta manera, el resultat final del treball ha consistit en la identificació i la classificació adequada de les mesures, així com l’exposició dels mètodes de càlcul de cadascuna d’elles.