La tesi és un estudi semàntic diacrònic dels cinquanta zoònims llatins més productius de significats figurats o metasèmies; alhora constitueix una anàlisi motivacional de la creació de lèxic nou en general, i zoonímic en particular. Es constata que els zoònims constitueixen segurament el camp semàntic de més capacitat per a un ús figurat metafòric o metonímic. S'analitzen, doncs, les 16 derives semàntiques dels zoònims llatins, que per ordre de major freqüència a menor freqüència són les següents: noms de persona (antropònims), noms de plantes o fruits (fitònims), noms de caràcter, especialment insults i termes afectuosos (etònims), noms de lloc (topònims), noms d'animals procedents de noms d'altres animals (neozoònims), noms d'objectes (organònims), noms de constel·lacions o estrelles o fenòmens astronòmics (asterònims), noms d'armament i altres coses relacionades amb l'exèrcit (estratònims), noms de color (cromatònims), noms de parts del cos (somatònims), noms d'estructures arquitectòniques (domònims), noms de materials (hilònims), noms de malalties en sentit ampli (nosónims), noms de coses relacionades amb la religió, la superstició, les creences escatològiques (mitònims), noms de vents (anemònims) i noms de pobles o gentilicis (etnònims). La tesi se centra en el llatí, però tangencialment abasta grec, llengües romàniques i germàniques, i indoeuropees en general. El fenomen estudiat pertany a un fons comú de pensament humà i sembla estar present en totes les llengües. El resultat de l'aplicació concreta de l'estudi al llatí és un mapa mental i ideològic de la relació dels romans amb els animals i les seues conseqüències lèxiques.The thesis is a semantic and diachronic study of the fifty Latin zoonyms (animal names) most productive of figurative meanings. Animal names are probably the most productive semantic field of figurative meanings in all languages. In the Latin language, animal names are used in sixteen different figurative ways, the following from the highest frequency to the lowest frequency: personal names (anthroponyms), names of plants or fruits (phytonyms), character names, and especially insults (ethonyms), place names (toponyms), animal names from other animal names (neozoonyms), names of objects (organonyms), star or constellation names and astronomical phenomena (asteronyms), names of arms and other things related to the army (stratonyms), colour names (chromatonyms), names of body parts (somatonyms), names of architectural structures (domonyms), names of materials (hylonyms), names of diseases (nosonyms), names of things related to religion, superstition, eschatological beliefs (mithonyms), wind names (anemonyms) and names of peoples (ethnonyms). The thesis focuses on Latin, but tangentially covers Greek, Germanic and Romance languages and Indo-European in general. The phenomenon under study belongs to the human thought and seems to be present in all languages. The result of the practical application of the study is a mental and ideological map of Latin and Roman relationship with animals and their lexical consequences.