El principal objectiu del present treball és descriure les característiques lingüístiques de l'obra d'aquest autor, mitjançant l'anàlisi filològica dels aticismes i dels trets de la koiné -ús real de la llengua en l'època del nostre novel•lista-, en els tres primers llibres de les Etiòpiques d'Heliodor. L'estudi de la llengua d'aquest gènere literari ha de tenir en compte, simultàniament, la tradició literària en què aquesta cerca els models per a una llengua elaborada, digna d'un gènere que esdevindrà gairebé hegemònic dins la cultura grega tardana, com ho demostra la nombrosa circulació de les obres a jutjar per les troballes papiràcies, i l'evolució de la llengua com a sistema al període de la baixa koiné, on s'ubica Heliodor d'Èmesa, autor de les Etiòpiques. Volem oferir una panoràmica de com ha quedat configurada la llengua d'aquesta novel•la i establir els seus trets més importants. Així ubiquem i definim amb major coneixement aquest autor no només dins del gènere que li és propi, la novel•la, sinó també al conjunt de la història de la literatura grega. Altre objectiu és comparar el registre lingüístic d'Heliodor amb el de la resta de novel•listes l'obra dels quals ha perdurat sencera (Caritó, Xenfont d'Efes, Longus i Aquil•les Taci), figures que precediren cronològicament el nostre, i definir l'evolució lingüística i literària del gènere. També ens interessa oferir una visió diacrònica en la història de la llengua grega, comparant els usos contemporanis a l'autor (segle III o IV) amb els registres que tracta d'imitar, pertanyents a l'època clàssica (segles V i IV a. C.). El nostre treball se centra en les similituds i divergències d'aquests dos models. Estudiem també en quina mesura Heliodor rep l'herència tant lingüística (i també literària) anterior i la reelabora a la seua obra, configurant alguns aspectes realment novedosos i originals juntament amb altres que ja consten al bagatge dels autors grecs clàssics. D'aquesta manera queda perfilat un important ingredient que forma part de les característiques fonamentals de l'estil d'Heliodor: la intertextualitat. Malgrat que Heliodor presenta gran nombre d'aticismes amb els quals tracta de dignificar la seua obra, d'atorgar-li una qualitat literària que l'equipare a les obres clàssiques, inclou també koinismes que defineixen les Etiòpiques amb característiques del grec postclàssic. El nostre autor no és totalment metòdic en el seu ús dels aticismes i, molt sovint, no es pot ni es deu establir una separació radical entre aticisme i κοινή en les Etiòpiques, ja que la pròpia evolució de la llengua grega va paral•lela amb la del gènere, i, a més dels trets compartits per aticisme i κοινή, en aquest cas l'obra d'Heliodor presenta aquests koinismes en major mesura que altres de les novel•les. Creiem que un dels grans mèrits del d'Èmesa ha sigut integrar aquest nivell alt de llengua que imita els clàssics, l'aticisme, amb el grec hel•lenístic que ja apareix en aquests mateixos autors al segle IV a. C., la κοινή. Finalment, la nostra aportació, que cap estudiós havia treballat de forma sistemàtica, és la d'un autor que encara no s'ha tractat amb rigor filològic i del que considerem que mereix una atenció manifesta per ser l'últim de l'antiguitat i culminació del gènere novel•lístic.