This thesis intends to address the subject about the conflict of religion, considering this any belief that can reconnect the wills of individuals, and politics, define as the way in which citizens seek to establish the conditions for justice for their peaceful coexistence. One issue that arises differently among those who believe that the democratic state is self-sufficient to legitimize itself from an original position that has to do with the contract, and those who believe that should having a series of pre-political foundations, shared values ​​that allow the realization of a legitimate contract. For the first, religion and other sources of value are part of their private lives and must stay out of the contract, while for the others the values ​​always will influence the contractual drafting and must to be well identified. The arquimedean point for the resolution of this antagonism can find in debate between two personages who might be considered as representatives of the different positions, Jürgen Habermas and Joseph Ratzinger This work include contributions from different authors but above all it is organized around the discourse ethics of Habermas and from the Ethics of the friendly reason of Adela Cortina. The specific aim of this study is to go into detail at the conflict that occurs in a public space that is increasingly global and diverse between different world-views, comprehensive doctrine, or belief systems. A public space that is increasingly complex, global and plural. In a special way, religions seek to provide a particular point of view in the public space, and they have traditionally been object and cause of this conflict. We try to answer two questions: Firstly, we must ask if actually, as the Liberals "blind to the difference" pretend, the public sphere can hide, under a veil of ignorance, the plurality of values from the members of our society. Secondly, if it is possible to solve all the problems of coexistence by means of rational justice. My purpose is to show that this is not enough. The coexistence in the public space needs a compassionate citizenship, as says Cortina or merciful, as Pope Francis says. And, in this field, religions have much to contribute. There may be possibilities of ethical discourse as a way to achieve a dialogue between the political world and the religious one, on the one hand, and between the religious world itself, on the other hand. The ethical alternatives, that is, ignorance of values or emotional aggregation and thoughtless around the different antagonistic positions, are clearly insufficient and ineffective. To achieve these goals, I organized the thesis into four parts covering the following topics: the presentation of religious and political conflict in our neighbour states, the presentation of a public space that is generated inside tensions between security and stability and which seeks political action against collective action of civil society, the difficulty and inconvenience of acting without religion in a society like the present one,global and diverse, and finally, the convergence between religion and discourse ethics for building responsible, fair and friendly societies. It corresponds to the fourth part to bind together and show the concepts regarding discourse ethics in order to reach clear conclusions about the presence and role of religion in public space. Specially considering the situation in liberal democratic societies qualified by Habermas as post-seculars and post-metaphysical. To which I have established a path over the main considerations of discourse ethics: speech intelligibility, claim of truth, claim of accuracy and correctness regulations. In the course of this research, some parallelisms are presented between Pierce's rationality applied by Karl Otto Apel and Adela Cortina to discourse development in a ideal community of speech and the route in parallel terms of dialogue and openness taking place within the Catholic Church. But not only this confession, but also some other Christian churches and religions are being opened to a more dialogic dimension and they behave as communities of communication. In a final chapter it is presented some conclusions and proposals as a kind of summary of the main reflections made through the work and the proposals derived from them. We could highlight two proposals : the need for a deliberative democracy and the importanced of ecumenical and interreligious dialogue, determined to rescue the main insights to achieve peaceful societies. The most appropriate method considered is the discourse ethics under its warmer version called ethics of the cordial reason.Aquesta tesi intenta abordar el conflicte de la religió, considerant com a tal qualsevol creença capaç de relligar al seu voltant les voluntats dels individus, i la política, o siga, la manera en la qual els ciutadans pretenen establir les condicions de justícia per a la seua convivència pacífica. Un tema que es planteja de diferent manera entre aquells que consideren que l'estat democràtic és autosuficient per a legitimar-se a si mateixa des d'una posició original de partida que té a veure amb el contracte, i aquells que consideren que ha d'haver-hi una sèrie de fonaments prepolítics, uns valors compartits que permeten la realització d'un contracte legítim. Per als primers, la religió i altres fonts de valor formen part de la vida privada dels contractants i han de quedar al marge del contracte, mentre que pels segons els valors sempre influeixen en la redacció contractual i, per tant, cal tindre'ls ben identificats en l'àmbit públic. El punt arquimèdic, per a la resolució d'aquest antagonisme podem trobar-lo en el debat dialògic entre dos personatges que podríem situar-los com a representats qualificats de les diferents posicions, Jürgen Habermas i Joseph Ratzinger. El treball replega aportacions de diferents autors però sobretot s'organitza al voltant de l'ètica discursiva de Habermas i des de l'ètica de la raó cordial d'Adela Cortina. L'objectiu concret del treball és aprofundir en el conflicte que és dóna en un espai públic cada vegada més global i plural entre les diferents cosmovisions, idees comprehensives o sistemes de creença. Un espai públic complex que és cada cop més global i més plural. D'una manera especial, són les religions que pretenen aportar un particular punt de vista en l'espai públic les que tradicionalment han estat objecte i causa d'aquest conflicte. Intente respondre a dos qüestions: en primer lloc cal preguntar, si realment, tal com pretenen els liberals “cecs a la diferència”, l'espai públic pot ocultar baix un vel d'ignorància la pluralitat valorativa dels membres de la societat?. En segon lloc, si és possible resoldre tots els problemes de convivència per la via de la justícia racional? El meu propòsit és demostrar que això no és suficient. La convivència en l'espai públic necessita d'una ciutadania compassiva com diu Cortina o misericordiosa com diu el Papa Francesc i en aquest camp les religions tenen moltes coses que aportar. Per altra banda, també es presenten les possibilitats de l'ètica discursiva com a mètode per aconseguir un diàleg, entre el món polític i el món religiós, per una banda, i entre el món religiós entre si; perquè les alternatives a aquesta ètica, és a dir, la ignorància dels valors o l'agregació emocional i poc reflexiva al voltant de les diferents postures antagòniques, són clarament insuficients i inoperants. Per aconseguir aquests objectius he organitzat la tesi en quatre parts que abasten els següents temes: la presentació del conflicte religió i política en els estats del nostre entorn, la presentació d'un espai públic que és genera en la tensió entre la seguretat i estabilitat que busca l'acció política davant de la reclamació col·lectiva i l'acció de la societat civil, la dificultat i la inconveniència de prescindir de la religió en una societat com l'actual global i plural i per últim, la convergència entre religió i ètica del discurs per a la construcció de societats dialogants, justes i cordials. Correspon a la quarta part, lligar els conceptes i mostrar la relació amb l'ètica discursiva per arribar a unes conclusions clares sobre la presència i paper de la religió en l'espai públic. Considerant de manera especial la situació en societats democràtiques de tall liberal, en temps qualificats per Habermas com postseculars i postmetafísics. Per a la qual cosa he establert un recorregut sobre les principals consideracions de l'ètica discursiva: Intel·ligibilitat del discurs, pretensió de veritat, pretensió de veracitat i correcció normativa. En el transcurs de la investigació és presenten paral·lelismes entre la racionalitat pierciana aplicada per Karl Otto Apel i Adela Cortina al desenvolupament del discurs en una comunitat ideal de parla i el recorregut en paral·lel que en matèria de diàleg i obertura al món s'està produint dins de l'Església catòlica. Però no solament aquesta confessió, també altres esglésies cristianes i algunes religions van obrint-se a una dimensió més dialògica i es comporten com a comunitats de comunicació. En un capítol final de conclusions i propostes es presenta una espècie de resum les principals reflexions realitzades al llarg del treball i les propostes que d'aquestes es deriven. De les propostes presentades cal destacar dos: La necessitat de treballar per una democràcia deliberativa ecumènica i per un diàleg interreligiós orientat a rescatar les principals intuïcions per a aconseguir societats més pacífiques. El mètode considerat com a més adequat és el de l'ètica del discurs sota la versió càlida de l'ètica de la raó cordial.