The thesis aims to study the Valencian rural elites, their features and their role in the city-countryside relations during the Middle Ages. The ample notarial, judicial and ecclesiastical written sources of the medieval period preserved in the Valencian Country makes this an excellent observatory in shaping the economic and social aspects as well as the political behavior of this group quite heterogeneous. The chronological framework of this work ranges from the late fourteenth century until the beginning of the sixteenth century, just before the movement of the Germanies. The thesis is divided into three blocks. The first of them is devoted to the analysis of the economic bases of the leading farmers. It insists on the wide range of economic activities in which these families were engaged. So, although farming and livestock breeding used to be an important part of their incomes, they were not the only ones. The leading villagers took part in the credit market, lending money to neighbors, to members of the lesser nobility and the local councils. Furthermore, they leased seigneurial and ecclesiastical rents and taxes of the community. Also, they rented cereal mills and olive mills. And, of course, they possessed the biggest holdings and the most productive kind of land, the irrigated plots. But all these 'coqs de village' were not farmers. Among them, we find notaries, artisans, and local clergymen. In those cases, agricultural activities had a second role in favour of their outstanding dedication. The second part of the thesis analyses the features of the well-to-do families, according to various factors such as marital strategies, the extension of the family, close relatives and integration of domestic staff. This research reveals that the contracts of 'germania' were more present in the inner region of the Valencian Midlands than in the coastal area. Despite this regional variation, it is true that most of the wealthier families from both the inner and the coastal areas chose the dowry system. In those cases, the value of the dowry was around 2,000 s., whereas average peasant families gave between 400 and 800 s. Regarding the family size, the wealthier families were on average three children who reached adulthood. It is, therefore, a figure that exceeds the number of children who used to have the rest of the local community, usually one or two, though left out the real birth rate and the high incidence of infant mortality. The well-to-do 'family' incorporated domestic servants, slaves and young boys that helped in diverse tasks and obligations that the family leader had to fulfill. The third part studies the signs of difference, which include the control of the local posts the adoption of forms and behaviors from the urban world approached the third. These behaviours manifest the efforts of these rural leaders for showing their singularity among the peasant society. This section also explores the ways of social promotion and how they were reflected in a great mobility often involved moving to the capital of the kingdom. The notarial profession and the ecclesiastical career became the main roads to the consolidation and social ascent for members of the Valencian rural elites. They played a crucial role in mediation between the countryside and the city, particularly in the economic domination. Before the conclusions, the last chapter draws the trajectory of one of the families more suggestive, and that shows the evolution of the Valencian rural elites throughout the 14th and 15th centuries.La tesi té com a objecte d’estudi les elits rurals valencianes, les seues característiques i el seu paper en les relacions camp-ciutat en la baixa Edat Mitjana. L’abundant documentació notarial, eclesiàstica i judicial per al període medieval conservada al País Valencià fan d’aquest un observatori adequat a l’hora de perfilar els trets econòmics i socials, així com els comportaments polítics d’aquest grup força heterogeni. El marc cronològic d’aquest treball abasta des de la finals del segle XIV fins als inicis del XVI, tot just abans de les Germanies. Està dividida la tesi en tres grans blocs. El primer està dedicat a l’anàlisi dels patrimonis, com es conformen i com es gestionen. S’insisteix en l’ampli ventall de negocis de diversa naturalesa que configuren les activitats econòmiques de les elits rurals. Així, els trobem com a arrendadors de rendes eclesiàstiques i senyorials, i posseïdors de mitjans de transformació -forns, molins i almàsseres- que arrendaven a tercers. El crèdit figura també entre els seues inversions fins el punt de convertir-se en gairebé prestadors professionals, donat el volum de diners lliurats i el nombre de préstecs realitzats. I, per descomptat, posseïen terres, sovint les de millor qualitat del terme, i bestiar que els procuraven excedents per a comercialitzar. En el segon bloc s’analitza la composició de les famílies benestants atenent a diversos factors com les estratègies matrimonials, l’extensió de la família, la integració de parents pròxims i de personal domèstic. Així, la recerca realitzada posa de manifest la pervivència de la germania com a forma contractual del matrimoni a les comarques interiors de la Sotsgovernació de Xàtiva. Malgrat aquesta variació regional, és cert que les famílies benestants del camp optaren majoritàriament pel sistema dotal que era hegemònic a la resta del país. Pel que fa a les dimensions familiars, aquests matrimonis benestants tenien de mitjana tres fills que arribaven a edat adulta. És, per tant, una xifra que supera el nombre de fills que solien tenir la resta de la comunitat veïnal, normalment un o dos, per bé que deixa al marge la natalitat real i la incidència de l’elevada mortalitat infantil. La unitat domèstica la completaven mossos i esclaus que ajudaven en les tasques agrícoles i de la casa. Els signes externs de la diferència, que van des de la seua reproducció en els òrgans de govern local i com a de fins a l’adopció de formes i comportaments provinents del món urbà s’aborden en la tercera part. Aquests signes posen en relleu la voluntat i l’esforç de les elits rurals en fer palès la seua especificat i com aquesta és reconeguda pels seus contemporanis, bé mitjançant l’aprovació i la gratitud, bé amb l’amonestació de les autoritats moralistes. També en aquest apartat s’estudien les vies de promoció social que despleguen els nostres protagonistes i com aquestes queden reflectides en una intensa mobilitat que implica sovint el seu desplaçament a València. L’exercici de la professió notarial i l’església esdevingueren les principals vies de consolidació i ascens social per als membres de les elits rurals al llarg de la baixa edat mitjana.Els sectors dirigents del món rural jugaren un paper fonamental en les mediacions entre el camp i la ciutat i, en particular en la dominació econòmica que tingué les seues derivacions ideològiques i culturals sobre el camp. Abans d’enfilar les conclusions, analitze una de les singladures familiars més suggeridores i que il·lustren l’evolució del que foren les elits rurals valencianes al llarg dels segles XIV i XV, la família dels Matamala.