NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

Influencia de las emociones positivas en la salud de los cuidadores de enfermos de Alzheimer

Repositori DSpace/Manakin

IMPORTANT: Aquest repositori està en una versió antiga des del 3/12/2023. La nova instal.lació está en https://roderic.uv.es/

Influencia de las emociones positivas en la salud de los cuidadores de enfermos de Alzheimer

Mostra el registre parcial de l'element

dc.contributor.advisor Díaz Martínez, Amelia
dc.contributor.author Ponsoda Tornal, José Manuel
dc.contributor.other Departament de Personalitat, Avaluació i Tract. Psicologics es_ES
dc.date.accessioned 2016-01-14T13:22:44Z
dc.date.available 2016-01-15T04:45:05Z
dc.date.issued 2015 es_ES
dc.date.submitted 12-01-2016 es_ES
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10550/50013
dc.description.abstract The World Health Organization defines health as a state of complete physical, mental and social wellbeing and not merely the absence of disease or illness. At present, the approaches to the concepts of health/disease are multidimensional and include bio-psycho-social aspects. From this perspective, the family caregivers of Alzheimer's patients may be affected in all three dimensions, since the caregiving role can produce a bio-psycho-social impact. Many studies have shown that health of family caregivers of Alzheimer's patients is impaired by the fact of providing care. The caregiver experiences different emotions when caring for her/his relative. Traditionally, most researchers devoted to the study of emotions have focused on negative emotions. For many years the psychology has focused only on the study of psychopathology, but this trend is changing, and in the framework provided by Positive Psychology, variables such as optimism, happiness, sense of humor and its role in the welfare of people have greater relevance in Psychology. Along these lines, the overall objective of this study was to investigate the influence of positive emotions on the health of a sample of family caregivers of Alzheimer's patients. Accordingly, we measured the variables gender, age, months caring, hours a day caring, stage of disease in the Alzheimer´s relative, active coping, avoidant coping, burden, confidential and affective social support, quality of life, care benefits, optimism, humor, happiness, life satisfaction, resilience, mental health and perceived physical health in a sample of 140 family caregivers of Alzheimer's patients. Differential, correlational and mediational statistical analyses were performed. In the differential results, we highlight mental health as the variable with higher differential power compared with other variables studied, since it has produced significant differences in the remaining variables. As for the positive variables studied, happiness variable has been the most distinctive of all variable. However, optimism variables, benefits, happiness, satisfaction with life and resilience, have also played an important role. As for the results of correlational analyses, the general trend has been that of a positive relationship between the variables with negative connotation, also the positive connotation variables have also been positively correlated and the relationship was negative between the first and second group of variables. Finally, the results of mediational analysis highlight the important value of burden in both variable both objective (hours per day caring) and subjective. We would emphasize the role of mediator variables optimism, life satisfaction, quality of life and social support among variables hours a day taking care (objective burden) and perceived burden. Very important also has been the mediator role burden, social support and optimism among hours a day taking care (objective burden) and mental health. Finally, happiness, life satisfaction and quality of life variables had mediating power between burden and perceived physical health. Following the results of the statistical analyzes we can conclude that in general the family caregivers who experience more positive emotions have better health. Our results indicate the convenience of promoting positive emotions in family caregivers of Alzheimer's patients to try to improve their health, or at least minimize the negative effects of care. en_US
dc.description.abstract La Organización Mundial de la Salud define la salud como un estado de completo bienestar físico, mental y social, y no solamente la ausencia de afecciones o enfermedades. En la actualidad, las aproximaciones a los conceptos de salud/enfermedad son pluridimensionales y recogen aspectos bio-psico-sociales. Desde esta perspectiva, los cuidadores familiares de enfermos de Alzheimer pueden verse afectados en las tres dimensiones, ya que desempeñar la tarea de cuidador puede producir diversas repercusiones bio-psico-sociales. Muchos estudios han demostrado que la salud de los cuidadores familiares de enfermos de Alzheimer se ve perjudicada por el hecho de prestar los cuidados. El cuidador, experimenta diversas emociones durante el cuidado de su familiar. Tradicionalmente, la mayoría de investigadores dedicados al estudio de las emociones, se han centrado en las emociones negativas. Durante muchos años la psicología se ha centrado sólo en el estudio de la psicopatología, pero esta tendencia está cambiando, ya que dentro del marco aportado por la Psicología Positiva, se ha empezado a dar mayor relevancia a variables como optimismo, felicidad, sentido del humor, y su papel en el bienestar de las personas. En esta línea, el objetivo general del presente estudio ha sido investigar qué influencia ejercen las emociones positivas en la salud de una muestra de cuidadores familiares de enfermos de Alzheimer. Para ello, se contó con una muestra de 140 cuidadores familiares de enfermos de Alzheimer, se analizaron las variables género, edad, meses cuidando, horas al día cuidando, fase de la enfermedad, afrontamiento activo, afrontamiento evitativo, sobrecarga, apoyo confidencial, apoyo afectivo, calidad de vida, beneficios, optimismo, humor, felicidad, satisfacción con la vida, resiliencia, salud mental y salud física percibida, realizándose los siguientes análisis estadísticos: diferenciales, correlacionales y mediacionales. De los resultados obtenidos en los análisis diferenciales, destacaríamos la variable salud mental de los cuidadores, al ser la variable con mayor poder diferencial en comparación con el resto de variables estudiadas, ya que se han apreciado diferencias significativas en todas las variables. En cuanto a las variables positivas estudiadas, la variable felicidad, ha sido la variable más diferenciadora de todas. No obstante, las variables optimismo, beneficios, felicidad, satisfacción con la vida y resiliencia, también han tenido un papel relevante. En cuanto a los resultados de tipo correlacional, salvo excepciones, la tónica general ha sido la relación positiva entre las variables con connotación negativa, igualmente las variables con connotación positiva también se han relacionado positivamente y la relación ha sido negativa entre las primeras y las segundas. Por último, de los resultados de los análisis mediacionales, resaltar el importantísimo valor de la variable sobrecarga tanto objetiva (horas al día cuidando) como subjetiva. Destacaríamos el papel mediador de las variables optimismo, satisfacción con la vida, calidad de vida y apoyo social entre las variables horas al día cuidando (carga objetiva) y sobrecarga (carga percibida). Muy importante también el papel mediador de las variables sobrecarga, apoyo social y optimismo entre horas al día cuidando (carga objetiva) y salud mental. Finalmente, las variables felicidad, satisfacción con la vida y calidad de vida han resultado variables con poder mediador entre sobrecarga y salud física percibida. Tras los resultados obtenidos en los análisis estadísticos realizados podemos concluir que, en general los cuidadores familiares que experimentan más emociones positivas presentan mejor salud. Nuestros resultados indican la conveniencia de potenciar las emociones positivas en los cuidadores familiares de enfermos de Alzheimer para tratar de mejorar su salud, o al menos minimizar los efectos perjudiciales derivados del cuidado. es_ES
dc.format.extent 297 p. es_ES
dc.language.iso es es_ES
dc.subject Cuidadores familiares de enfermos de Alzheimer es_ES
dc.subject psicología positiva es_ES
dc.subject salud mental es_ES
dc.subject salud física percibida es_ES
dc.title Influencia de las emociones positivas en la salud de los cuidadores de enfermos de Alzheimer es_ES
dc.type doctoral thesis es_ES
dc.subject.unesco UNESCO::PSICOLOGÍA es_ES
dc.embargo.terms 0 days es_ES

Visualització       (2.633Mb)

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)

Mostra el registre parcial de l'element

Cerca a RODERIC

Cerca avançada

Visualitza

Estadístiques