|
On November 1st, 1700 died childless Charles II, King of Spain.
After its testamentary document was opened, which declared heir Philip of Bourbon, grandson of King of France, an international conflict began that unleashed Europe into a battlefield for more than a decade.
The Kingdom of València, like most of the territories that formed the Monarchy of Spain, the last will of the deceased monarch was accepted and Philip V wasrecognized by institutions as king. Then, nothing made foretell that five years later, Archduke Charles of Austria would be acclaimed as king in València and that hundreds of Valencians would not hesitate to take up arms in defense of "their" Charles III.
This thesis analizes the process that led to the formation of the Austriacism, the movement that advocated the enthronement of Archduke Charles of Austria as King of Spain. It is assumed that this phenomenon was built way aware of the heads of the allied army and that they used several communication strategies and a dense network of collaborators.
The analysis of how the Habsburg uprising was built helps identifying mechanisms that facilitate its dissemination, but also becomes an excellent point from which is possible to study the characteristics of the Valencian society during the last years of 17th. century, a perspective that allows us to determine, in its context, the significance of this conflict in the history of Valencia.El dia 1 de novembre de l’any 1700 moria, sense fills, Carles II, rei d’Espanya.
L’obertura del seu document testamentari, on es declarava hereu Felip de Borbó, nét del rei
de França, va desfermar un conflicte internacional que, durant més d’una dècada, va
convertir Europa en camp de batalla.
Al Regne de València, com a la major part de territoris que formaven la Monarquia
Hispànica, les últimes voluntats del difunt monarca van ser acceptades i Felip V va ser
reconegut per les institucions com a rei. Aleshores, res no feia presagiar que, en menys de
cinc anys, l’arxiduc Carles d’Àustria seria aclamat per centenars de valencians com a rei
d’Espanya i que aquests no dubtarien a prendre les armes en defensa del “seu” Carles III.
En aquesta tesi doctoral s’analitza el procés que va conduir a la formació de
l’austriacisme, el moviment que defensava l’entronització de l’arxiduc Carles d’Àustria com
a rei d’Espanya. Es parteix del supòsit que aquest fenomen va ser construït de forma
conscient pels responsables de l’exèrcit aliat i que, per fer-ho, es van servir de diverses
estratègies comunicatives i van recórrer a una densa xarxa de col·laboradors.
L’anàlisi de la forma com la revolta austriacista va ser construïda permet identificar
els mecanismes que van facilitar la seua difusió, però també esdevé un punt de partida
immillorable per analitzar les característiques de la societat valenciana en portes de l’inici de
la Guerra de Successió, una perspectiva que permet valorar, en el seu context, la
transcendència d’aquest conflicte en la història del País Valencià.
|
