El principal objectiu d’esta tesi doctoral és contribuir al coneixement sobre la migració d’aquells joves menors d’edat que emprenen en solitari els seus projectes migratoris. Aquest fenomen, comença a prendre volada a partir de l’any 2004 País al Valencià, com ocorre també a la resta del territori, alhora que penetra amb força en l’agenda dels mitjans de comunicació i l’opinió pública. El fenomen de la migració de menors d’edat ha estat abordat des de diverses disciplines en els darrers anys i nodrint-se esta tesi de molts d’ells, especialment d’aquells que contribueixen a revelar les lògiques que construeixen aquest col•lectiu de menors d’edat com una amenaça i els problema. Hem destriat dels joves migrants menors d’edat els d’origen marroquí atès el volum que signifiquen al sistema de protecció valencià. Malgrat més de 15 anys de presència d’aquest fenomen no s’han materialitzat mecanismes de seguiment i avaluació de les actuacions portades a terme, per la qual cosa aquesta investigació pretén apropar-se a esta avaluació abordant les veus dels protagonistes, les estratègies i trajectòries que han dissenyat en resposta a aquestes actuacions i intervencions. Els joves migrants menors d’edat troben en la legislació vigent al territori espanyol, la possibilitat de doblegar l’estricte control fronterer exercit a instàncies d’Europa. És la seua condició d’infantesa la que els permet quedar-se en el territori espanyol. En esta línia es revisa el procés de formació del concepte d’infància moderna, amb intenció d’evidenciar el pes de la contribució de l’imaginari adult i dels aparells teòrics elaborats per les ciències socials en la consolidació d’un ordre social que relega xiquets i xiquetes a la condició d’éssers mal•leables, dependents i controlables. La En arribar a Espanya, els joves són construïts com a «menors estrangers no acompanyats», etiqueta que sotmetem a dialèctica, atès que considerem que és producte del nacionalisme epistemològic i metodològic i que respon a una mirada parcial del fenomen que precisa de revisió. L’acció emprenen aquests menors d’edat interpel•la l’ordre social de forma que aquesta migració s’esdevé i és interpretada com un fenomen anòmal. S’oculten així els factors estructurals, les lògiques empresarials i les dinàmiques de mercat que motiven les seues trajectòries migratòries. L’estudi dels agents que construeixen a aquests menors des de l’alteritat rau essencial, així com aquells factors que operen en ordre social i simbòlic i que constitueixen la estigmatització i discriminació d’aquests joves. La doble condició implícita en aquesta categoria revela, d’una banda, el protagonisme del Dret i la seua funció com a constructor i guardià de la diferència i d’altra, els mecanismes que legitima. Malgrat els més de 15 anys de presència del fenomen i l’abundància, tan instrumentalitzada, d’aquest perfil de menors al sistema de protecció, encara no s’ha generat cap sistema que avalue les actuacions portades a terme ni s’ha activat cap mecanisme de seguiment posterior a la sortida dels centres que mostre si els resultats de les intervencions en els joves han estat positius. És per això que aquesta tesi s’interessa, sobretot, per aquells joves que han eixit del sistema de protecció en assolir la majoria d’edat, cosa que ens permetrà apropar-nos, a través de les seues veus, a les estratègies i trajectòries que han dissenyat en resposta a aquestes actuacions i intervencions. La posició epistemològica que marca el rumb d’aquesta investigació és l’etnografia crítica, tractant d’oferir elements de reflexió i posar de relleu les relacions de poder que s’imbriquen en les desigualtats de gènere, classe, etnia i altres formes de dominació (Pujadas, 2004). L’estratègia metodològica desenvolupada en aquesta investigació ha estat, bàsicament, qualitativa. No obstant això, en certs apartats també s’ha fet ús de tècniques quantitatives que complementaren les primeres, per tal de donar resposta als diversos objectius que plantejava la recerca. Juntament amb altres tècniques qualitatives, s’han realitzat vuit entrevistes semi-estructurades. En aquesta investigació analitza el paper que ocupa la infància i en especial la infància migrant en la política de l’administració valenciana, i s’analitza les formes de govern que s’aplica sobre estes poblacions considerades en risc. Partint de Foucault i Goffman com a referents teòrics, trobem que darrera els discursos oficials es troba tota una voluntat de poder i control de les poblacions, i dintre d’estos discursos ubiquem l’anàlisi dels centres d’acollida, dispositius que més enllà del seu objectiu i funcions serveixen per controlar i vigilar, influir i corregir els comportaments d’aquells considerats «desviats». Les principals conclussións de l’estudi destaquen com aquests dispositius desplegats per a afrontar el fenomen (re)produeixen les desigualtats d’edat, ètnia i classe social. La revisió dels obstacles, limitacions i condicions amb les que els joves afronten la seua vida una vegada fora dels centres d’acollida, permeten constatar que l’accés als centres de protecció no constitueix cap garantia d’èxit per als projectes migratoris dels joves ni tampoc evita els processos d’exclusió social.