The primary aim of this thesis has been the study of differents patterns of alimentation in both particular geography and chronology: the island of Ibiza from the 5th to 2th centuries, this is, the period known as Classic and Later Punic Era. The abundance of both archaeological information and Classical sources have been essential in order to discern the diverse nutritional conducts according to the different aspects and periods. Similarly, we have paid attention to works related to the fauna, the analytics of contents of pottery pots and the stable isotopes in human bones. We have not hesitated to use to other locations in which we can find similarities, especially in the area of Gadir, Sardinia and Carthage. The thesis is divided into five parts. In the first section, we make a balance of the more than one hundred years of archaeological works on the island. The second we analyse the role of different ingredients in the Antiquity, from the cereals to the animal proteins, and their properties and evidence of all types available in Ibiza. Especially, we have pointed out the crucial importance of cereal and pulse porridge in the daily life, in contrast to other foods such as meat or wine, more frequent in the ritual events. In the third section, we revise the role the cuisine in the different studied sites: habitats and domestic structures related to eating (the absence of ovens and the prevalence of heat, the lack of mills, omnipresence of cisterns and, moreover, other structures such as silos or meat safes). Furthermore, we describe the most important productive structures related to the olive oil elaboration. Other types of sites are the necropolis where we can find evidence of funerary receptions and provisions for the afterlife, the sanctuaries and the temples are another observatory and, finally, the shipwrecks, with some testimonies that go beyond the trade. Pottery evidence, which is the most studied from archaeology, has their space in the fourth part of the thesis. And this is because the amphoras, commune pottery, preparation pottery, containers for cooking and fine wares are the supports for cooking, storing, processing and consuming the different foods. We insist on this part of the thesis since it is one of the indicators to see the culinary transformations through the centuries. In our case, these signs are more evident particularly from the late 3rd century, just after the Second Punic War. Finally, the fifth part we collect miscellaneous works about diet such as cooking techniques, iconography, which gives us information about the uses of the different ingredient, the scarce paleoanthropological studies and the analysis of stable isotope made on the human bones, those of Ibiza are quite the unique in the Punic world. We conclude with a general reflexion on the culinary identity of the Punic Ibiza.L’objecte d’estudi d’aquesta tesi ha estat la recerca sobre els diferents patrons alimentaris tant en una geografia com una cronologia molt concreta: l’illa d’Eivissa durant els segles V al II, en el període denominat púnic clàssic i tardà. L’abundant informació arqueològica, així com les fonts clàssiques, han sigut essencials per discernir les diverses conductes nutricionals segons els diversos àmbits i períodes analitzats. Igualment, hem prestat especial atenció als estudis específics sobre la fauna, les analítiques de continguts de recipients ceràmics i els isòtops estables a ossos humans. No hem dubtat en recórrer a altres situacions paral·leles que podem trobar en altres jaciments púnics, sobretot de la zona de Gadir, l’illa de Sardenya i Cartago. La tesi es divideix en cinc grans apartats: en primer lloc, repassem l’estat de la qüestió dels estudis de l’alimentació protohistòrica en general, fenícia i púnica en particular, amb un resum sobre els més de 100 anys d’intervencions a l’illa d’Eivissa, que tant han marcat la recerca, així com el recorregut històric de les Pitiüses entre els segles V al II a.E. En segon lloc, desglossem el paper dels diferents ingredients a l’antiguitat, des dels cereals a les proteïnes animals, junt les seues propietats a la seua salut i els testimonis de tot tipus dels què disposem a Eivissa. En especial hem posat en relleu la importància de les farinetes de cereals i llegums en el dia a dia, en contraposició amb el que ocorreria amb altres aliments, com la carn o el vi, més propis d’ambients rituals. A la tercera part ens ocupem de revisar el paper de la cuina als diferents tipus de jaciments que es documenten: els hàbitats i les estructures domèstiques relacionades amb el menjar (l’absència de forns i la prevalença de les llars, l’absència de molins, l’omnipresència de les cisternes, més altres estructures, com les sitges, els carners). A més, ens detenim a descriure les estructures productives més rellevants que es documenten al món rural, relacionades amb l’elaboració de l’oli; un altre tipus de jaciment són les necròpolis, amb la constància dels banquets funeraris i les provisions per al Més Enllà; els santuaris i els temples, com a altre dels àmbits rituals; i per últim, els vaixells, amb alguns testimonis que van més enllà del comerç de mercaderies variades. Els recipients ceràmics, que són els més estudiats des del punt de vista arqueològic, tenen el seu espai a la quarta part de la tesi. I és que les àmfores, la ceràmica comuna, la vaixella de preparació i processat dels aliments, els recipients per guisar i la vaixella fina de taula són els suports sobre els quals es cuinaven, s’emmagatzemaven, es processaven i es consumien els diversos aliments. Fem especial èmfasi en aquesta part de la tesi, ja que considerem que és una de les guies per veure les transformacions culinàries al llarg de les centúries, i que en el nostre cas es fan més evidents sobretot a partir de finals del segle III, just després de la Segona Guerra Púnica. Per últim, a la cinquena part recopilem una miscel·lània d’estudis relacionats amb l’alimentació, com poden ser les diferents tècniques de cuina; la iconografia, que també ens aporta informació sobre els usos dels ingredients en determinats àmbits; els escassos però preciosos estudis paleoantropològics i d’isòtops estables sobre les restes humanes, els d’Eivissa quasi únics en el món púnic; i acabem amb una reflexió sobre la identitat culinària a l’Eivissa púnica.