El tractament de la comunicació en la mobilització social ha estat tractat en la teoria sociològica de manera constant però molt poques vegades ha estat considerat un aspecte central. Per la seua banda els enfocaments teòrics centrats en la comunicació solen tractar la comunicació en els seus efectes en els públics. Les teories crítiques al respecte, se centraran en la capacitat dels mitjans per produir desmobilització. Aquest treball se centra en un període concret caracteritzat per una alta volatilitat social al País Valencià, entre 1991, quan l'ajuntament de la capital passa a mans de la dreta, i 2011, any en què es produeixen les mobilitzacions massives del "15M". Amb l'estudi empíric d'aquest període es pretén constatar com la comunicació és un element central de la mobilització social, especialment en un contest sociohistòric que alguns autors de referència anomenen "societat de la informació". Així, en la primera part del treball es fa una repassada pels principals treballs teòrics que han treballat l'acció social, fent un tractament especial d'aquells que han destacat el paper de la comunicació social en la seua activació, el seu funcionament i la seua potència. De cadascuna de les contribucions més interessants s'han extret elements de valor amb els que finalment s'ha proposat una aproximació teòrica al fenomen que estudiem. Per tal de validar la seua oportunitat s'ha treballat empíricament en la segona part sobre l'escenari esmentat. S'ha realitzat un recorregut històric de les mobilitzacions i de l'ús que han fet de la comunicació les organitzacions, s'ha realitzat una anàlisi dels mitjans alternatius al País Valencià en l'època tractada i, finalment, s'ha realitzat una anàlisi dels discursos tant de treballadors de mitjans de comunicació convencional públics i privats, de participants de mitjans alternatius i també dels propis sectors actius de les organitzacions mobilitzades, mitjançant entrevistes semiestructurades. Les conclusions van en la direcció de reclamar una major valoració del paper de la comunicació, sobretot en la mesura que ens endinsem en l'anomenada societat de la informació, tant des de la perspectiva de l'estructura d'oportunitats mediàtiques, com de la mobilització de recursos comunicatius i també de les identitats col·lectives cibernètiques.