This work focuses on the study of students' beliefs about teaching and learning languages in academic contexts, from their own experience as students of languages that are part of the curriculum at the end of compulsory education. These languages refer to a first language, mainly Spanish, a second language, usually Catalan, and a foreign language, English. The research has been realised in a secondary school in the city of Valencia. This is an ethnographic study carried out with the participation of 42 students studying 4th year of Secondary School. A didactic sequence has been implemented with the main objective of exploring what the beliefs about the way students learn languages are. The specific objectives consisted in determining the methodological profiles followed in different languages classes and validating the use of the didactic sequence as a methodological tool for intervention and educational research. The work is divided into six chapters. Firstly, the present work is justified. Secondly, the theoretical framework of studies on beliefs regarding teaching and learning of languages is established. Thirdly, approaches to the teaching of language, the main language teaching methods and works on didactic sequences to learn language are setttled. Fourthly, the objectives and research questions are considered. Fithly, the methodology is described and justified, and finally, the data analysis and discussion are presented. The results show that students prioritize a series of contents and procedures to learn languages. As for content, they consider speaking, grammar, and vocabulary to be fundamental. As for the different learning procedures, they include: audiovisual resources; learning in context; timing; motivation; working collaboratively in small groups; interaction; more communicative- type lessons and some other options depending on the language being learned. The findings allow us to distinguish diverse methodological profiles in the teaching and learning of languages being studied by the participants. For example, Spanish and English are more clearly defined. In the case of Catalan, the language contact situation with Spanish language, diglossia, language shift, and the fact that it is a minority language entails special conditions that give a mixed methodological profile between the first language (focused on the code) and the foreign language (focused on the usage). Regarding the Spanish language, students consider it necessary to further stress the literary aspects. They also suggest a traditional methodology in which classic authors models are prevailing and focused on written code rather than on speaking. As for the English language, students think they should enhance speaking skills and devote more time to practice. Furthermore, students are motivated to learn English because it is a means to enter the job market. The didactic sequence has let us reflect on interaction processes, and has favored metacognition by giving importance to the process. This has led to a greater articulation of ideas and to an improvement in the production performed by students, which has helped to bring out their beliefs on teaching and learning languages.Aquest treball se centra en l’estudi de les creences dels alumnes sobre l’ensenyament-aprenentatge a les classes de llengua, a partir de la seua experiència com a estudiants de les llengües que formen part del currículum en acabar l’ensenyament obligatori. En el context de la present investigació, realitzada en un institut de Secundària de la ciutat de València, aquestes llengües es refereixen a una llengua primera, majoritàriament el castellà; una llengua segona, que sol ser el català; i una llengua estrangera, l’anglés. S'ha realitzat un estudi etnogràfic amb 42 alumnes de 4t de Secundària, mitjançant la implementació d’una seqüència didàctica. L’objectiu fonamental és explorar les creences dels alumnes sobre com aprenen llengües. Els objectius específics han consistit en determinar el perfils metodològics que se segueixen a les classes de les diferents llengües i validar l´ús de la seqüència didàctica com a eina metodològica d'intervenció i d’investigació didàctica. El treball està estructurat en sis capítols, en els quals es jutifica la recerca, s’estableix el marc teòric de la investigació al voltant dels estudis sobre les creences respecte a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües, els plantejaments de la didàctica de la llengua, les principals metodologies d’ensenyament de llengües i els treballs amb seqüències didàctiques per aprendre llengua; es plantegen els objectius i les preguntes de la recerca; es descriu i es justifica la metodologia emprada; es presenten l’anàlisi de les dades i les conclusions. Els resultats mostren que els alumnes prioritzen una sèrie de continguts i procediments per aprendre llengües. Pel que fa als continguts, consideren fonamental l’estudi de l’oralitat, la gramàtica, el lèxic. Sobre els procediments per aprendre, destaquen els recursos audiovisuals, l’aprenentatge en context, la temporització, la motivació, el treball col·laboratiu en petit grup, la interacció, les classes més comunicatives i diferents opcions segons les llengües. Les conclusions ens permeten distingir perfils metodològics diferenciats en l’ensenyament-aprenentatge de les llengües estudiades pels alumnes: en castellà i en anglés trobem un perfil més delimitat. En el cas del català, la situació de contacte lingüístic amb el castellà, la diglòssia, la substitució lingüística i el seu caràcter de llengua minoritzada suposen unes condicions especials que li donen un perfil metodològic fluctuant, entre la L1 (on predomina l’atenció al codi) i la LE (on predomina l’atenció a l’ús). Respecte al castellà, els alumnes consideren que cal incidir més en aspectes literaris i deixen entreveure una metodologia tradicional on predominen els models d’autors clàssics, amb qüestions més centrades en el codi escrit que no en l’oral. Pel que fa a l’anglés, els alumnes creuen que cal dedicar-li més temps i que cal potenciar la pràctica oral; a més, els estudiants tenen una motivació instrumental per aprendre’l ja que el consideren útil per accedir al món laboral. La seqüència didàctica ha permés una reflexió en la interacció, ha afavorit la metacognició en donar importància al procés, la qual cosa ha suposat una major articulació de les idees i una millora en la producció realitzada pels alumnes que ha permés fer emergir les seues creences sobre l’ensenyament-aprenentatge de llengües.