Aquesta tesi doctoral de la Universitat de València analitza l’evolució del periodisme ambiental des de la premsa generalista espanyola –durant les dues dècades prèvies a l’arribada al segle XXI- fins les edicions digitals dels diaris europeus de referència i de les revistes deganes de natura dels quatre països objecte d’estudi: la Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya. Ho fa, a més, en un moment històric clau per a la indústria periodítica perquè hi conclueixen dos importants factors. Per un costat, la transició del model en paper convencional al paradigma digital i, per un altre, la crisi econòmica iniciada en 2008, la qual va tindre una gran influència en el recursos humans de les plantilles de les redaccions de mitjans escrits. El treball de recerca té dues parts diferenciades. La primera d’elles se centra en l’àmbit espanyol i en suport paper, després d’haver fet un repàs de la coneguda com a segona eclosió de la divulgació de la natura durant el segle XIX. Considerem que aquest moviment constitueix un dels gèrmens del periodisme ambiental, juntament amb altres factors posteriors com ara els signes evidents del deteriorament de l’entorn, les primeres alertes científiques i d’organismes internacionals i, especialment, la lluita de les organitzacions ecologistes. D’aquesta manera, per començar, s’estudia l’evolució del periodisme ambiental durant dues dècades (1984-2004) a través de les pàgines de dos diaris d’àmbit estatal, El País i La Vanguardia, i un d’àmbit autonòmic, Levante-El Mercantil Valenciano i de cinc suplements verds publicats per capçaleres diàries de distribució estatal: ABC Natural, Tierra, Natura, Verde y Ciencia y Tecnología. La segona part de la tesi doctoral de Maria Josep Picó i Garcés aprofundeix en el periodisme ambiental en l’àmbit europeu i, atesa la ràpida influència d’Internet en la producció, la distribució i el consum de la informació, obrim en nostre camp d’investigació a l’entorn digital, tant d’edicions digitals de capçaleres com de revistes de natura. En aquest apartat podem trobar diversos focus d’atenció. Per exemple, l’estudi en profunditat, mitjançant metodologies quantitatives i qualitatives, de les estratègies digitals de les revistes de natura deganes a Europa: BBC Wildlife, Terre Sauvage, Oasis i Quercus. A més a més, aquesta recerca analitza l’aparició i evolució dels blogs periodístics ambientals a les edicions digitals de la premsa europea com a nou gènere periodístic. Els blogs són elaborats per diversos tipus de perfil d’autors, entre els quals destaquen els professionals freelance, tant periodistes com científics i ambientalistes. Paral·lelament, també s’estudia el lideratge dels periodistes ambientals de diaris i revistes de natura en les xarxes socials, en concret, en Twitter, la més periodística de totes elles. Un dels seus objectius d’aquest treball és reivindicar el periodisme ambiental de qualitat i rigorós en l’entorn digital per la seua rellevància econòmica, política social i cultural. I, a més, amb incidència en la qualitat de vida de la ciutadania actual i de les generacions futures. Perquè, tanmateix, aquesta especialitat periodística de l’àmbit científic és molt vulnerable al posar en escacs el model econòmic imperant i les ideologies que li donen suport. Alhora, el nostre treball adverteix –i planteja nous estudis- al voltant de la influència en el periodisme especialitzat de la integració multimèdia, de la cerca de trànsit a les edicions digitals o de les dinàmiques de compartir continguts a les xarxes socials.Aquesta tesi doctoral de la Universitat de València analitza l’evolució del periodisme ambiental des de la premsa generalista espanyola –durant les dues dècades prèvies a l’arribada al segle XXI- fins les edicions digitals dels diaris europeus de referència i de les revistes deganes de natura dels quatre països objecte d’estudi: la Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya. Ho fa, a més, en un moment històric clau per a la indústria periodítica perquè hi conclueixen dos importants factors. Per un costat, la transició del model en paper convencional al paradigma digital i, per un altre, la crisi econòmica iniciada en 2008, la qual va tindre una gran influència en el recursos humans de les plantilles de les redaccions de mitjans escrits. El treball de recerca té dues parts diferenciades. La primera d’elles se centra en l’àmbit espanyol i en suport paper, després d’haver fet un repàs de la coneguda com a segona eclosió de la divulgació de la natura durant el segle XIX. Considerem que aquest moviment constitueix un dels gèrmens del periodisme ambiental, juntament amb altres factors posteriors com ara els signes evidents del deteriorament de l’entorn, les primeres alertes científiques i d’organismes internacionals i, especialment, la lluita de les organitzacions ecologistes. D’aquesta manera, per començar, s’estudia l’evolució del periodisme ambiental durant dues dècades (1984-2004) a través de les pàgines de dos diaris d’àmbit estatal, El País i La Vanguardia, i un d’àmbit autonòmic, Levante-El Mercantil Valenciano i de cinc suplements verds publicats per capçaleres diàries de distribució estatal: ABC Natural, Tierra, Natura, Verde y Ciencia y Tecnología. La segona part de la tesi doctoral de Maria Josep Picó i Garcés aprofundeix en el periodisme ambiental en l’àmbit europeu i, atesa la ràpida influència d’Internet en la producció, la distribució i el consum de la informació, obrim en nostre camp d’investigació a l’entorn digital, tant d’edicions digitals de capçaleres com de revistes de natura. En aquest apartat podem trobar diversos focus d’atenció. Per exemple, l’estudi en profunditat, mitjançant metodologies quantitatives i qualitatives, de les estratègies digitals de les revistes de natura deganes a Europa: BBC Wildlife, Terre Sauvage, Oasis i Quercus. A més a més, aquesta recerca analitza l’aparició i evolució dels blogs periodístics ambientals a les edicions digitals de la premsa europea com a nou gènere periodístic. Els blogs són elaborats per diversos tipus de perfil d’autors, entre els quals destaquen els professionals freelance, tant periodistes com científics i ambientalistes. Paral·lelament, també s’estudia el lideratge dels periodistes ambientals de diaris i revistes de natura en les xarxes socials, en concret, en Twitter, la més periodística de totes elles. Un dels seus objectius d’aquest treball és reivindicar el periodisme ambiental de qualitat i rigorós en l’entorn digital per la seua rellevància econòmica, política social i cultural. I, a més, amb incidència en la qualitat de vida de la ciutadania actual i de les generacions futures. Perquè, tanmateix, aquesta especialitat periodística de l’àmbit científic és molt vulnerable al posar en escacs el model econòmic imperant i les ideologies que li donen suport. Alhora, el nostre treball adverteix –i planteja nous estudis- al voltant de la influència en el periodisme especialitzat de la integració multimèdia, de la cerca de trànsit a les edicions digitals o de les dinàmiques de compartir continguts a les xarxes socials.