Història de la música a la ciutat de Xàtiva des de la Guerra de Successió (1707) fins a la Guerra del Francés (1812). S'enceta amb la reflexió sobre l'interès de l'assumpte tractat tot posant de relleu la vàlua d'aquest estudi de la música xativina per a aquest període, inexplorat amb profunditat fins aquest moment, dins del context espanyol. En el treball s'aborda des del punt de mira de la musicografia urbana, resseguint el qual es fa un recorregut pel paisatge sonor canviant al llarg dels cent anys en què la ciutat s'anomena San Phelipe. Es fa un estudi de la capella de música, la seua composició segons els diversos mestres que la regeixen. Aquesta capella esdevé la de la ciutat en ser l'única conformada i estructurada, la qual actua en diversos àmbits musicals. De la mà d'aquesta característica, s'aprofundeix en les mostres de música teatral juntament amb la pròpia de les diversions públiques i la de manifestacions populars veïnals. Malgrat la important manca de composicions musicals, s'analitzen els contextos en què es donava i els seus tipus: música popular, religiosa i no religiosa dins i fora del temple. També es fa un estudi biogràfic dels seus protagonistes. Ensems, es mostra l'existència de músics seglars professionals i no professionals. S'analitza la relació de la música amb els diversos entorns socioeconòmics. S'estudien les principals institucions, el mecenatge i el patrocini. Es mostren críticament els escenaris relacionats amb els músics i s'analitza la seua interacció. No s'ha renunciat a estudiar qualsevol tipus d'àmbit al qual la música poguera tenir presència. En aquest sentit, apareixen apunts d'iconografia, l'estudi de les campanes i els orgues, i es dibuixen els perfils que la Il·lustració va prendre a la ciutat. Al llarg del treball es reflexiona sobre les progressives ponderacions entre innovació i conservadorisme en el context local. Es fa una relació de la situació del patrimoni musical xativí respecte d'aquell segle, proposant-ne una aproximació metodològica a la comprensió d'aquell mitjançant la recerca i recuperació dels materials musicals, esparsos i escadussers fins a dia de hui. Així, s'inclou un epígraf dedicat a la valoració i ús dels llibres corals per a la litúrgia en el temple i la descripció de l'important servei que l'arxiu de la Reial Col·legiata de Santa Maria de Roncesvalles, suposa per l'estudi de la música religiosa xativina, en trobar-se en ell no poques composicions vinculades a l'activitat musical de la ciutat i dels seus músics. Conté un interessant apèndix documental al qual apareix el buidat de notícies relacionades amb la música i els músics vinculats a la ciutat en aquest període, presos de les dos fonts documentals emprades principalment, les actes i acords capitulars de la Col·legiata de Santa Maria i les de l'ajuntament de la ciutat. Juntament amb ells es mostren transcripcions d'altres documents que evidencien l'existència d'activitat musical, tot i que no les composicions, facilitant-ne la comprensió del context al qual es fa referència. Es deixen apuntades, en definitiva noves línies d'actuació per a la continuació de la recerca.