Resumen: En los últimos años se ha intensificado el estudio de las conductas prosociales, incluyendo una mayor atención a los aspectos neuropsicobiológicos implicados en tales conductas, para entender su funcionamiento, así como para fomentarlas. Las investigaciones también pueden proporcionar una aproximación a la búsqueda de tratamientos más acertados a aquellas enfermedades en las que la cognición social se ve alterada. El objetivo principal del presente trabajo es establecer el estado actual de la cuestión, revisando la literatura publicada sobre las hormonas que influyen a la conducta prosocial, tanto en animales como en humanos. Los resultados de la investigación apuntan a la oxitocina, la vasopresina, la testosterona, los receptores α del estrógeno y la serotonina como las sustancias más relevantes. Abstract: During the last years, an increasing amount of studies have focused on prosocial behavior. Many of them display a strong interest in the understanding of the neurobiological mechanisms involved in such behavior, which is absolutely necessary in order to achieve a complete comprehension of its nature, as well as to promote and improve prosocial behavior in human societies. The research may also provide the basis to develop more accurate prescriptions for the diseases in which social cognition is affected. The main object of this study is to assess the current state of the art in this field, by reviewing the scientific literature that provides information about the hormones affecting prosocial behavior in animals as well as in human beings. The results point out that oxytocin, vassopressin, testosterone, alpha-estrogen receptors, and serotonin seem to be the most relevant endocrine products. Resum En els últims anys s'ha intensificat l'estudi de les conductes prosocials, incloent-hi més atenció als aspectes neuropsicobiològics implicats en aquestes conductes, per entendre el seu funcionament, així com per a fomentar-les. Les investigacions també poden proporcionar una aproximació a la recerca de tractaments més encertats per a aquelles malalties en què la cognició social es veu alterada. L'objectiu principal del present treball és establir l'estat actual de la qüestió, revisant la literatura publicada sobre les hormones que influeixen en la conducta prosocial, tant en animals com en humans. Els resultats de la investigació apunten a l'oxitocina, la vasopressina, la testosterona, els receptors α de l'estrogen i la serotonina com les substàncies més rellevants.