La pobresa i la marginació han evolucionat al llarg del temps, presentant- se avui a Europa, com un fenomen complex, multi dimensional i dinàmic, que engloba no només manques econòmiques, sinó també dificultats per a la inserció laboral, la participació social i ciutadana, l’ús de recursos institucionals, l’accés a béns bàsics com l’educació, l’habitatge, la salut o la cultura. La inclusió social, per la seva banda per a la Unió Europea, és «un procés que garanteix que les persones en perill de pobresa i d’exclusió social obtenen les possibilitats i els recursos necessaris per participar plenament en la vida econòmica, social i cultural, i que gaudeixen d’un nivell de vida i de benestar considerat com a normal per a la societat en la qual viu». Cóm enfronten les persones i les llars aquestes desigualtats? Cóm viuen el seu quotidianitat i quins recursos tenen per fer-ho? Un d’aquests recursos és presumiblement la capacitat d’adaptació i superació de les adversitats anomenada «resiliència », analitzada des de les capacitats de les persones, famílies i comunitats per enfrontar i superar les condicions deficitàries, a través de la implementació de diferents estratègies, on s’articulen recursos propis i del seu entorn, en un procés d’acompanyament en els situacions d’inclusió social. El concepte de «resiliència» comunitària ha estat aplicat en múltiples situacions socials –terratrèmols, inundacions, ciclons, fams, violència armada, guerres civils, repressions, etc.–, les quals s’evidencien quan les comunitats s’apropien d’estratègies de supervivència, esquemes d’organització, compromís, vinculació i altres experiències, per establir nous llaços socials i laborals, adaptar-se i continuar la vida. La «resiliència» és una capacitat que pot ser fomentada durant tot el cicle vital i en totes les persones, famílies i comunitats. La «resiliència» podria, per tant, ser una eina vàlida per enfrontar situacions de desavantatge, adverses, difícils, però perquè aquesta capacitat pot desenvolupar-se, darrere d’una alta qualitat de vida és precisa la provisió d’una estructura d’oportunitats des de les polítiques públiques de Benestar Social.