La present investigació tracta de donar llum a les intervencions professionals amb violència filio-parental i ser una referència d’avaluació internacional per als programes d’intervenció existents, respresentant holísticament la problemàtica a nivell global i donant veu a tots els agents participants en la consecució d’aquestes conductes violentes. Per primera vegada, es tracta de donar veu a les sense veu, les menors, i explicar el procediment emocional que es dóna per a passar de l’amor a l’odi en aquestes mares, pares i tutores que pretenen donar lo millor de si. Dintre del context d’aquesta tesi doctoral es desenvolupa i dissenya un marc d’avaluació internacional per als programes d’intervenció en violència filio-parental. Per a fer-ho, es revisa la bibliografia existent sobre aquest fenòmen social amb la finalitat de conèixer els programes d’intervenció en funcionament, així com les investigacions més destacades a l’Estat espanyol i Europa. De la mateixa manera, s’analitzen les variables més influents en l’origen i manteniment d’aquestes conductes violentes i es desenvolupen estàndards d’avaluació de l’eficàcia mitjançant la creació d’un instrument d’avaluació validat en un estudi pilot dut a terme en el marc del Daphne III Responding to child to parent violence (RCPV). Obtenint com a resultat l’esmentat instrument d’avaluació format per set qüestionaris: tres per a les menors (pre i post-intervenció, i seguiment), tres per a les mares/pares/tutores (pre i post-intervenció, i seguiment) i un per a les professionals, tots ells en dues llengües oficials castellà i anglés, aquesta última versió correspondria a l’adaptació europea de l’instrument. L’instrument d’avaluació va estar aplicat en un estudi pilot que llença com a conclusió evident que els qüestionaris desenvolupats en l’instrument de mesura han demostrat l'aplicabilitat, utilitat i validesa per avaluar l'impacte de la VFP en diverses dimensions i d'acord amb la informació reportada proporcionada per diferents fonts: mares/pares/tutores, joves i professionals. Els resultats demostren aquesta evidència sobre les diferències significatives que es troben en molts ítems de totes les dimensions, quan es van comparar les respostes de les famílies abans i després de la intervenció. Per tant, diversos ítems reflecteixen que el rol dels pares, l'estructura i dinámica familiar, el vincle emocional, freqüència de conductes violentes i el distress psicològic mostren un canvi positiu important no atribuïble a l’atzar i que haurà de ser tenit en compte per a les futures intervencions a realitzar amb aquesta tipologia familiar.