Aquest article aborda la vigència de la definició de 'comunitats imaginades' d'Anderson i el futur del corresponent exercici d'imaginació. A partir d'una revisió bibliogràfica i del cas de la Cerdanya, s'aborden tres qüestions de la definició d'Anderson: la limitació de la nació, la sobirania que se li suposa inherent i la comunió entre desconeguts. En aquest darrer punt, es parla també de les conseqüències que la comunitat imaginada prenga cos diàriament en gent coneguda. Es conclou que, al capdavall, la producció d'identitats locals i dinàmiques d'abast global, local i regional representen tot un repte per a la projecció política de les comunitats imaginades, però no en comporten el qüestionament absolut. Es produeixen dinàmiques desnacionalitzadores en el terreny de la sobirania, però la delimitació, tot i que esdevé més porosa, segueix produint-se culturalment a través de mecanismes com educació, exèrcit i comunicacions. Per altra banda, sembla que sorgeixen alternatives globals a les comunitats nacionals, però la gramàtica nacionalista segueix intacta com a base de categories i identificacions comunitàries.