La ceràmica comuna de la ciutat romana de Valentia (segles II aE- III dE) La ceràmica comuna és la ceràmica més abundant en quasi totes les excavacions arqueològiques i la menys estudiada, oblidada per la investigació fins a fa poques dècades, en comparació amb els estudis de vaixella fina o àmfores. Aquesta investigació es centra en l’estudi de la ceràmica comuna i de cuina de la ciutat romana de Valentia des de la seua fundació, el 138 aE, fins a final dl segle III dE. S’han inventariat conjunts ceràmics que procedeixen de 24 excavacions, algunes d’elles amb diferents campanyes entre les quals s’han escollit conjunts ceràmics que representaren tota la forquilla cronològica des de l’època republicana fins a la altimperial, però també contextos diferents: de producció com el forn, de consum com el material dels nivells constructius, votius com les ofrenes votives i funeràries i d’amortització com femers. Basant-nos en l’estudi del context ceràmic de cadascun dels conjunts hem pogut observar com canvien les produccions tant importades com de procedència local i regional. A més, hem observat una evolució dins de cadascuna morfològica dels recipients de cadascuna de les produccions que ens ha permès esbrinar quan apareixen determinades formes i quan desapareixen altres. Per a l’època republicana destaquen les produccions importades de la península itàlica i, en menor mesura de zones púniques. Les ceràmiques locals i regionals són sobretot les produccions de ceràmica de cuina reductora i les ceràmiques comunes de cocció oxidant. Per a l’època imperial, hi ha una davallada important de les ceràmiques itàliques de cuina i un ascens de les africanes de cuina i es testimonien altres importacions minoritàries. En canvi, les ceràmiques comunes de producció local i regional continuen sent les produccions de ceràmica de cuina reductora i les ceràmiques comunes de cocció oxidant, tot i que evolucionades i variades. L’estudi d’aquestes produccions evidencien un alt grau de dependència dels llocs i temps en els quals es desenvolupen i, per tant, no es pot deslligar del marc històrics on es produeïren. Es presta principal atenció a les etapes o fases de les ceràmiques però també als llocs de procedència, les formes de transport i la distribució d’aquesta vaixella. A partir de l’estudi dels recipients aparegut a Valentia, s’aprofundeix en el món de la cuina perquè parlar de ceràmica comuna romana és inevitablement, parlar de la cuina romana...o les cuines romanes, i les possibles formes de cuinar que hi hauria a la ciutat amb continues referències a les fonts clàssiques i a troballes arqueològiques. A més de l’ús principal de la ceràmica comuna i de cuina com a recipients culinaris a Valentia s’han documentat diversos contextos rituals amb gran abundància de recipients ceràmics. En aquests casos, a més de la funció principal, se’n podria afegir una altra de secundària, de caràcter sacre, ritual i votiu altament simbòlic. Tot açò ens ha apropat a la cuina romana, les costums culinàries, els mètodes de cocció, els utensilis d’una vida quotidiana de la Valentia romana que en part s’assembla a la d’altres parts del món romà però per altra part manté una peculiaritat pròpia associada al lloc i el temps en què es desenvolupa.