|
Abstract: The aim of this paper is to describe the realization of the direct internal arguments of nouns in Catalan. It is based on the idea that some nouns, like verbs, are predicates, i.e., they express events and allow argument selection as well as theta-role assignment. It focuses on the direct internal arguments that are usually themes or patients and are frequently spelled-out as PPde. Nonetheless, data extracted from the analysis of 105 «transitive» nouns at CTILC show that PPde is not the only possible realization of these complements. Catalan allows direct internal arguments of nouns to be PPa, contra, vers, envers or cap a, as well as relational adjectives. Why does this variation exist? Is it systematic? Are there any factors that can explain it? This paper tries to shed some light on the diversity of realizations for direct internal arguments in Catalan. It shows that prepositional variation depends on Aspect, on nouns’ argument valence and especially on the thematic properties of the arguments themselves. Key words: syntax, Catalan, Noun Phrase, argument structure, genitive, dative.Resum: Aquest article vol ser un estudi descriptiu dels arguments interns dels noms eventuals en català. Partim de la idea que alguns noms, com els verbs, són predicats, és a dir, expressen eventualitats i seleccionen arguments, als quals assignen uns papers temàtics. Ens centrem en els arguments interns directes, que habitualment prenen els papers temàtics de tema o pacient i que se solen realitzar com a sintagmes preposicionals encapçalats per de. L’anàlisi de les ocurrències de 105 noms «transitius» al CTILC, però, permet observar que aquesta no és l’única possibilitat de realització d’aquests complements. Així, també poden ser sintagmes preposicionals encapçalats per a, contra, vers, envers o cap a o bé adjectius relacionals. ¿De què depèn, però, aquesta fluctuació? ¿És sistemàtica? ¿Hi ha factors que la condicionen més que uns altres? En aquest article intentem sistematitzar les diverses possibilitats de realització dels arguments interns directes i il·lustrem com la variació preposicional depèn, bàsicament, de qüestions relacionades amb l’aspecte dels noms, de la valència argumental i, sobretot, de les propietats temàtiques dels arguments en qüestió. Paraules clau: sintaxi, català, sintagma nominal, estructura argumental, genitiu, datiu.
|