NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

Simetries de mirall en l’ordre intern de les construccions absolutes: del català antic al català actual

Repositori DSpace/Manakin

IMPORTANT: Aquest repositori està en una versió antiga des del 3/12/2023. La nova instal.lació está en https://roderic.uv.es/

Simetries de mirall en l’ordre intern de les construccions absolutes: del català antic al català actual

Mostra el registre parcial de l'element

dc.contributor.author Suñer Gratacós, Avel·lina es
dc.date.accessioned 2016-12-20T12:01:29Z
dc.date.available 2016-12-20T12:01:29Z
dc.date.issued 2016 es
dc.identifier.citation Suñer Gratacós, Avel·lina. Simetries de mirall en l’ordre intern de les construccions absolutes: del català antic al català actual. En: Caplletra : Revista Internacional de Filologia, 2016, No. 61: 259 es
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10550/56653
dc.description.abstract Abstract: Absolute constructions are supposed to display the main syntactic and interpretive properties of adverbial subordinate clauses but, in contrast to them, they lack any overt subordinating element. This article provides arguments against this hypothesis. On the basis of the argument fronting in Old and Modern Catalan, it will be claimed that absolute constructions introduced by una vegada and un cop in Catalan do have a subordinator which is compositionally built up from two discontinuous portions: on the one hand, a preposition which is incorporated in the sub-lexical structure of the participle, as proposed by Gallego & Hernanz (2012) and, on the other hand, a time expression (una vegada, un cop) that encodes an anteriority value with respect the event taking place in the main clause. Key words: absolute construction, word order, left periphery, topic, grammaticalisation, adverbial subordination. en_US
dc.description.abstract Resum: Se sol assumir que les construccions absolutes manifesten les mateixes propietats sintàctiques i interpretatives que les subordinades adverbials però, en contrast amb aquestes, no disposen d’un subordinant explícit. En aquest article argumentarem en contra d’aquesta idea. Partint de l’anàlisi de la dislocació del subjecte en el català primitiu i en l’actual, justificarem que les CA encapçalades per una vegada i un cop en català tenen un subordinant format composicionalment per dues porcions discontinues: d’una banda, una preposició incorporada en l’estructura sublèxica del participi, seguint la proposta de Gallego & Hernanz (2012) i, de l’altra, una expressió temporal (una vegada, un cop) que codifica gramaticalment un valor d’anterioritat respecte dels fets que s’esdevenen en l’oració principal. Paraules clau: construcció absoluta, ordre de paraules, perifèria esquerra, tòpic, gramaticalització, subordinació adverbial. ca
dc.subject Lingüística es
dc.subject Filologías es
dc.title Simetries de mirall en l’ordre intern de les construccions absolutes: del català antic al català actual es
dc.type journal article es_ES
dc.subject.unesco UNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS es
dc.type.hasVersion VoR es_ES

Visualització       (325.7Kb)

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)

Mostra el registre parcial de l'element

Cerca a RODERIC

Cerca avançada

Visualitza

Estadístiques