The reason of this research is the role played by visualization in a better understanding of our world; this fact contrasts with the reality in the school, where visualization doesn’t have the importance that it should have. Also, we are concerned about gifted students, because their needs are not covered in the classroom. In this regard, the aim of this research is to provide an educational material that includes different manipulatives to help the students with different grades of mathematical talent to show their abilities of visualization (Del Grande, 1990) and also evidences features of mathematical talent in high ability students. The specific aims of this research are: 1) To design and experiment different kinds of 3D Geometry activities (nets, rotations and sections) that allow 6th primary grade students with different levels of talent show their abilities of visualization. 2) To analyse students’ answers to those activities, and also others recording tools used, such as audio recording and video, with the objective of deciding if the designed activities allow to discriminate different types of abilities of visualization and observe the difference between the reasoning showed by the different students. 3) To establish the characteristics of mathematical talent that children express consistently throughout the designed activities. 4) To determine possible relationships between different instruments used to measure students’ degree of visualization (based on teaching activities and PMA test (Thurstone, 2005)), and other tools used to determine the mathematical talent of the students (adaptation of the multiplicative structure PEM test (Benavides, 2008) and students’ achievement in mathematics). In this research, participated a class with 20 6th grade students (the whole class) of a public school of Valencia and one child that had been identified as a mathematic talent. However, we analyze 10 students because only these worked throughout all the activities. The experimentation took 4 one hour sessions, two of which were dedicated to nets, one to rotations and the last one to sections. Our conclusions in this research are that the activities designed allow the students to show their abilities of visualization and we can identify these students which consistently show features of mathematic talent. Regarding the different tools used, we have observed that there is a high agreement among the results of the students showing more correct abilities of visualization when solving the activities, having high marks in the PMA test, high achievement in mathematics and having showed the features of mathematical talent. On the contrary, we haven’t observed any relationship between the results of these tools and the results in the adapted PEM test of multiplicative structure.Aquesta investigació ha estat motivada per la importància de la visualització per comprendre millor el món que ens envolta, fet que contrasta amb la realitat a l’escola, on no se li dóna la consideració necessària. D’altra banda, també ens han preocupat els alumnes amb talent matemàtic, ja que reben una atenció molt deficient en les aules ordinàries. En aquest sentit, aquesta investigació té per objectius generals oferir un material educatiu caracteritzat per l’ús de diferents materials manipulatius que ajuden a l’alumnat amb diferents graus de talent matemàtic a manifestar les seues habilitats de visualització (Del Grande, 1990) i característiques de talent matemàtic. Els objectius concrets d’aquesta investigació són: 1) Dissenyar i experimentar una sèrie d’activitats de Geometria 3D (desenvolupaments, rotacions i seccions) que permeten als estudiants de 6è d’Educació Primària amb diferents graus de talent, posar en joc les seues habilitats de visualització. 2) Analitzar les respostes dels estudiants a aquestes activitats, junt amb altres eines utilitzades, com les gravacions d’àudio o de vídeo dels alumnes, per tal de determinar si les activitats dissenyades permeten discriminar diferents tipus d’habilitats de visualització i observar la diferència entre els raonaments mostrats. 3) Determinar les característiques de talent matemàtic posades en joc pels alumnes de manera consistent, és a dir, al llarg de la realització de les activitats dissenyades. 4) Determinar possibles relacions entre diferents instruments utilitzats per mesurar el grau de visualització dels estudiants (activitats dissenyades i experimentades, test PMA (Thurstone, 2005)), i d’altres emprats per determinar el talent matemàtic dels estudiants (adaptació del test PEM d’estructura multiplicativa (Benavides, 2008) i el rendiment de l’alumnat en l’àrea de matemàtiques). En aquesta investigació han participat 20 alumnes d’un grup-classe d’un centre públic de València i 1 alumna ja identificada amb talent matemàtic. No obstant, sols es va analitzar a 10, dels que es van poder aconseguir totes les dades. Les activitats s’han realitzat en 4 sessions, de les quals dos es van dedicar a activitats de desenvolupaments, una per a rotacions i una altra per a seccions. D’aquesta investigació s’ha conclòs que les activitats dissenyades sí que han permès que els alumnes manifesten les habilitats de visualització i ens han permès identificar alumnes que han manifestat de manera consistent característiques de talent matemàtic. En quant als diferents instruments usats, hem observat una alta relació entre els resultats dels alumnes que manifesten un major número d’habilitats de visualització correctes en l’experiment d’ensenyament, els que obtenen puntuacions elevades en el test PMA (Thurstone, 2005), un alt rendiment acadèmic en l’assignatura de matemàtiques i aquells que manifesten característiques pròpies de talent matemàtic. No obstant això, no hem observat una relació entre els resultats obtinguts d’aquests instruments i els obtinguts del test PEM Modificat.