La present tesi doctoral assaja un recorregut que, des del model teòric de l’educació literària i els pressupòsits metodològics de l’enfocament comparatista, amb especial atenció a la rellevància formativa i alhora fruïtiva dels clàssics literaris i les convergències temàtiques que podem resseguir en els textos, arriba fins al plantejament d’un corpus obert de lectures medievals per al foment del gaudi lector, centrat en les formes breus de temàtica còmica: un total de vint narracions pertanyents a la tradició hispànica, catalana, francesa i italiana (de gèneres diversos com l'"exemplum", el "fabliau", la "novella" o les "facezie"). Es tracta d'una selecció de textos realitzada mitjançant un procés de contextualització, selecció, traducció, adaptació i edició amb finalitats educatives. A més, tenint en compte els estudis apareguts les darreres dècades al voltant dels clàssics literaris, les adaptacions, versions i altres reescriptures literàries, i també els principis de l’aprenentatge significatiu de la literatura, s'hi aporta la descripció de diverses experiències didàctiques dutes a terme en el marc dels Graus d’Educació, les quals plantegen les possibilitats de la narrativa breu medieval com a selecció de lectures per a la formació literària de futurs i futures mestres. S’hi fa també una anàlisi qualitativa de mostres annexades a manera de resultats d'aprenentatge obtinguts al llarg de diversos cursos acadèmics, on s’observa com, a partir d'obres de la literatura medieval, es pot posar en funcionament el bagatge de coneixements, habilitats, recursos i actituds que possibiliten que els estudiants universitaris, futurs mediadors educatius, puguen fer transferible el plaer per la lectura mitjançant la realització, al seu torn, d’adaptacions i reescriptures literàries per al públic infantil amb criteris didàctics, a través de propostes de treball d’aula i d’aprenentatge investigador en l’elaboració de Treballs Fi de Grau. En aquest sentit, la tesi realitza un repàs d’aportacions teòriques rellevants realitzades durant les últimes dècades, reflexionant sobre la idoneïtat del paradigma de l’educació literària com a marc teòric que legitima la consecució d’experiències significatives d’aprenentatge lectoliterari i també investigador a partir de la lectura de les obres de la nostra tradició literària. S’examina també el concepte de clàssic literari i la idea de cànon des d’una perspectiva alhora teòrica i didàctica, fent un revisió de les possibilitats que presenten les adaptacions i reescriptures de clàssics en la formació lectora i literària, d’acord amb els requisits per al foment de l’hàbit lector i el plaer de la lectura. Així, aquest estudi realitza una panoràmica de la narratio brevis medieval i destaca la comicitat literària com a punt de connexió temàtica amb els plantejaments educatius més actuals i la recuperació dels clàssics a les aules. D’aquesta manera, s’hi arriba a conclusions sobre la idoneïtat formativa de certes metodologies socialitzadores del gaudi lector i d’una concepció didàctica dels clàssics literaris (clàssics de tradició oral, clàssics universals, clàssics del gènere d’aventures, clàssics de la literatura infantil i juvenil però també clàssics medievals); i es proposa una sèrie de reflexions i pràctiques entorn a l’estudi i la divulgació de la literatura medieval dins del marc de l’educació literària, i l’ensenyament i la recerca universitaris.