El treball significa una aproximació a l'estudi de la presència del joc dels escacs, a la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim, i la difusió de llibres d'escacs (tant els tractats tècnics, com aquelles obres literàries que prenen com a base la metàfora o el motiu del joc dels escacs). Sobre la presència i difusió del joc aportarem notícies de múltiples inventaris notarials que esmenten taulers o peces d'escacs. Altra mostra que evidència aquesta presència són les prescripcions condemnatòries del joc que naixen de diverses instàncies eclesiàstiques i civils. Tractarem la presència de llibres d'escacs a la Biblioteca Napolitana del Magnànim al regne de Nàpols hi ha moltes notícies de la presència del joc des escacs, sobretot des del regnat de Robert d'Anjou , al costat de múltiples referències en inventaris de nobles, burgesos i eclesiàstics coetanis. Els llibres poden ser tractats tècnics o còpies del llibre d'"escacs moralitzats" més divulgat durant l'Edat Mitjana europea: El Liber de Moribus Hominum et Officiis Nobilium super Ludo Scachorum del dominicà llombard del segle XIII, Jacobus de Cèssulis, bé en l'original llatí, bé en alguna de les dues traduccions catalanes que avui en dia coneixem. Aquestes traduccions, de mitjans i finals del segle XIV, ens arriben per còpies del segle XV. Bàsicament, posarem de relleu l'enorme difusió d'aquest llibre pels diversos territoris de la Corona d'Aragó. Aquesta difusió del joc es corroborarà, finalment, amb referències al joc d'escacs en obres literàries del XV. I una última referència per anotar: de 1497 data l'obra Escacs d'Amor, poema al·legòric escrit a València i que inclou una partida d'escacs, considerada com la primera jugada amb les regles modernes que fan que la dama siga la protagonista del joc. En aquesta obra es veu un clar ressó de la petjada italiana iniciada amb la cort napolitana del Magnànim.